Dissabte 21 de juny es posarà en funcionament FuneCamp, la funerària pública supramunicipal sorgida de la voluntat política dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. Culminarà així un llarg procés de coordinació dels serveis dels quatre consistoris que va començar fa més de dos anys sota el primer impuls decidit de la regidora republicana reusenca Montserrat Flores que ha sabut sintonitzar amb els seus homòlegs de les altres poblacions i els respectius tècnics municipals.
L’èxit de FuneCamp ha estat posar el servei a la ciutadania pel damunt de qualsevol legítima sensibilitat política partidista, demostrant a més que els projectes ambiciosos superen els mandats temporals dels ajuntaments i requereixen fer les coses ben fetes amb rigor, generositat i paciència. Aquesta història amb final feliç va començar amb alcaldes de l’òrbita de Junts a Reus i Vila-seca, Carles Pellicer i Pere Segura, i de la del PSC a Salou i Constantí, Pere Granados i Òscar Sánchez. I ha acabat amb tres dels mateixos protagonistes, més el relleu reusenc representat per la socialista Sandra Guaita. Un bon exemple de com la voluntat de servei públic venç les possibles dificultats polítiques i tècniques tot i que el camp de joc superi els rígids límits dels termes municipals. No estem parlant de quilòmetres quadrats sinó de persones, concretament prop de cent setanta mil habitants entre les quatre poblacions.
Els impulsors parlen de vocació de servei, no pas comercial, i asseguren que estan oberts a la incorporació d’altres municipis del Camp de Tarragona. Estem davant, doncs, d’una funerària pública quasi metropolitana. Una iniciativa valenta i compromesa que ha provocat la reacció negativa de les empreses privades que operen a la zona que han obert contenciosos administratius. Un pols entre el servei públic i el privat que ja vaig comentar en l’article «Fer negoci amb els morts?» publicat el 19 de novembre de l’any passat. FuneCamp comença a caminar en paral·lel al litigi i confiem que la seva resolució atengui els raonaments socials, ètics i tècnics que busquen donar un servei públic d’atenció als difunts i a les seves famílies a preus raonables i assequibles.
La memòria de FuneCamp parla de preus un 30 % inferiors a la mitjana de l’oferta privada. Una empresa pública supramunicipal que aporta un senyal d’esperança a la futura coordinació d’altres possibles serveis públics, tot just quan el projecte d’Àrea Metropolitana de Tarragona continua avançant lentament. El passat 12 de juny, el grup impulsor, reunit a la Diputació, acabava sense definir el model de governança del futur ens i deixant la pilota a la teulada dels respectius ajuntaments que hauran de decidir entre una associació, un consorci o una mancomunitat. De fet, de mancomunitat ja n’existeix una des de 1990, la de la Gestió Integral de Residus Urbans, popularment més coneguda per SIRUSA, nom de l’empresa pública que gestiona els serveis.
La veritat és que veient la composició de la futura funerària supramunicipal, de l’actual mancomunitat de residus urbans i del grup promotor de l’Àrea Metropolitana un pot tenir certa sensació de vertigen per un galimaties on uns consistoris estan en els tres ens, en alguns o en cap, segons el cas. Les peces fixes en tots ells són Reus, Vila-seca, Salou i Constantí. Probablement són els casos més clars de municipis que posen el focus en coordinar serveis per a millorar l’atenció de la ciutadania i hi aboquen més dosis de generositat i menys desig de capitalitzar.
El camí que ha obert FuneCamp amb la creació d’una empresa de serveis funeraris supramunicipals és molt interessant i pràctic. En definitiva, els administrats esperem dels administradors públics eficàcia i que vagin al gra. Les necessitats exigeixen accions més enllà del protagonisme i les quotes de poder o influència dels partits. I compartir recursos per atendre les demandes ciutadanes ja ha deixat de ser una opció per convertir-se en una obligació política. El cas d’èxit de la gestió dels residus urbans amb una trajectòria de 35 anys al darrere i el naixement ara de la funerària supramunicipal són proves clares que si es vol es pot. I el marge de millora és gran. Mobilitat, transport, energia, salut, medi ambient, educació, serveis socials, cultura, economia en són alguns exemples. De solucions n’hi ha. Potser només cal deixar els carnets de partits i els mòbils a l’entrada de les reunions i apostar pel sentit comú i la vocació autèntica de servei públic. Quan això no passa, creixent les dificultats d’arribar a bon port.