Entrar a la nau que la foneria Ginfer té al barri dels Poetes de Reus és com fer un salt en el temps. L’espai evoca aquell Reus industrial en què la feina artesanal predominava per damunt de tot. Es tracta d’un taller amb una gran experiència acumulada i una manera de treballar basada en la qualitat, fet que els ha valgut un ampli reconeixement i els ha permès treballar per alguns dels millors escultors del món, com Jaume Plensa, així com per una cinquantena d’artistes més. Entre aquests hi ha l’escultora francesa establerta a Tarragona Béatrice Bizot, autora de l’escultura dedicada a ‘L’univers femení’, de Federico García Lorca, instal·lada recentment a Torreforta.
L’actual director tècnic és Lluís Vidiella, fill d’un dels fundadors de l’empresa. El nom de Ginfer prové de la unió dels noms Ginés i Fernando, els dos socis de més edat que van fundar la foneria a mitjan segle passat i que avui ja han mort. Actualment, només continua viu el pare de Lluís Vidiella.
Els orígens de Ginfer estan vinculats a la fabricació de peces de bronze i d’alumini per a la indústria local, especialment per a dues empreses emblemàtiques del Reus del segle XX, avui desaparegudes: Crolls i la fàbrica de motocicletes Reddis. En els seus anys de màxima activitat, la foneria va arribar a tenir una vintena de treballadors, mentre que actualment la plantilla és de només tres persones.
Cap als anys setanta, l’empresa va incorporar un treballador procedent de Barcelona que els va introduir en els secrets de la foneria artística. Aquest canvi d’orientació els va permetre mantenir l’activitat fins als nostres dies i consolidar-se com una referència entre els principals escultors internacionals. Tot i això, no han abandonat completament la foneria industrial. Des de fa uns anys, i amb l’objectiu d’assegurar uns ingressos més estables en un sector tan canviant com el de l’art, també fabriquen hèlixs per a embarcacions.
Lluís Vidiella explica que actualment només hi ha quatre foneries artístiques d’aquestes característiques a Catalunya. Dues són a Valls, entre les quals destaca la Foneria Vilà, la més gran del país, responsable, entre altres obres, del monument als Castellers de la Rambla Nova de Tarragona. Aquesta empresa va experimentar un gran creixement gràcies als encàrrecs de l’escultor Lorenzo Quinn, fill del llegendari actor Anthony Quinn.
L’obra de Nadia Comăneci en què treballa Lluís Vidiella
Com és de suposar, bona part de les escultures que es poden veure a Reus han sortit dels tallers de Ginfer. Una de les més conegudes és ‘La Maternitat’, de l’escultor alforgenc Josep Salvador Jassans, situada davant de l’Hospital Universitari Sant Joan. Aquesta obra va adquirir encara més notorietat quan va aparèixer a la pel·lícula ‘La teta i la lluna’, de Bigas Luna.
Més recentment, el nom de Ginfer ha tornat a l’actualitat gràcies a l’escultura d’Antoni Gaudí situada als peus del campanar de la Prioral de Sant Pere, obra de Joan Serramià. Precisament a l’entrada del taller encara es pot veure el motlle utilitzat per elaborar aquesta escultura.
Les dimensions del taller i dels seus forns limiten la mida de les peces que poden produir. La més gran que han realitzat és un Sagrat Cor de dotze metres d’alçada, situat al turó del Montsianell, entre Amposta i Freginals. La majoria d’obres, però, són de dimensions mitjanes. Entre elles hi ha una estàtua del torero Paquirri i, més recentment, una dedicada a la gimnasta romanesa Nadia Comăneci, guanyadora de cinc medalles d’or olímpiques. Ginfer també és l’autora de l’estàtua de Ladislau Kubala situada als voltants del Camp Nou del FC Barcelona.
La foneria també és responsable de les escultures dedicades a santa Joana Jugan, fundadora de les Germanetes dels Pobres. Segons explica Vidiella, durant els últims 45 anys n’han elaborat unes 200, destinades als centres que la congregació té arreu del món.
En l’àmbit internacional, una altra de les fites destacades de Ginfer és la realització d’unes corones de llorer que formen part del mausoleu del president John Fitzgerald Kennedy al Cementiri Nacional d’Arlington, a Virgínia (EUA).
En un vessant més proper, Ginfer també fabrica el trofeu que el diari Mundo Deportivo lliura cada any en la seva tradicional gala. N’elaboren una quinzena anualment i l’han rebut futbolistes tan destacats com Lionel Messi, Andrés Iniesta o Ronaldinho. Durant uns anys, dels tallers de Ginfer també van sortir les estatuetes dels Premis Gaudí de Cinema.
Com es pot comprovar, hi ha obres de Ginfer repartides per tot el món, i totes porten gravat el nom de Reus. És el reflex d’una empresa profundament arrelada a la ciutat. També ho està al món del futbol. Lluís Vidiella és un gran aficionat a aquest esport i va defensar durant molts anys la samarreta del CF Reddis. Abans que ell també ho havia fet el seu avi, el recordat Paco Romero, que va entrenar el CF Reddis entre els anys 1959 i 1961 i posteriorment el CF Reus Deportiu. Vidiella conserva amb especial estima un trofeu que el CF Reus Deportiu va lliurar al seu avi i que avui encara guarda al taller com un dels seus records més preuats.