He tingut l’oportunitat de llegir la sentida carta de l’Anna Giménez, la vídua de l’exjugador del Reus Pepe Pérez, publicada al Reusdigital.cat. L’Anna explica les vicissituds que es troba al Marroc per intentar repatriar el cos del seu difunt marit. Una empresa complicada. I no únicament per la dinàmica interna del país africà, sinó també (i aquest és el fet més indignant) per la ineficiència del consolat espanyol. Costa entendre com el cos consular, una de les estructures de l’estat espanyol més onerosa i sobredimensionada, és incapaç de donar resposta immediata a les necessitats dels seus ciutadans en un moment de tanta transcendència, personal i emocional, com és la mort d’un ésser estimat. Si les ambaixades són incapaces de resoldre això amb celeritat, potser convindria que s’ho fessin mirar.
Però més enllà de mostrar el meu suport a l’Anna Giménez, voldria aprofitar l’oportunitat que em dóna Reusdigital.cat per subratllar la impecable trajectòria esportiva del Pepe Pérez. Si d’aquí a uns anys els meus xiquets seran capaços de recordar de memòria l’alienació del Reus que va tocar la glòria pujant a la lliga de futbol professional (amb els Badia, Folch, Olmo i companyia), per als de la meva generació els autèntics herois roig-i-negres seran per sempre més els Capó, Juncosa, Pellicer, Masqué o el mateix Pepe Pérez. El que va aconseguir aquell equip, amb el primer ascens a segona B, i amb l’inoblidable Josep Juncosa a la banqueta, cal posar-ho en valor quan mirem amb perspectiva la història del futbol local. I lluny de les aturades de Capó, les conduccions de Juncosa o els gols salvadors de Masqué, autèntics gregaris del futbol com el mateix Pepe Pérez són els que van donar consistència a aquell conjunt de futbolistes extraordinaris.
No es tracta de dir si aquell equip era millor o pitjor que el que va pujar a la LFP, perquè els pas del temps distorsiona qualsevol comparació objectiva. Però n’estic segur que a aquells jugadors no els guanyava ningú en sentiment roig-i-negre. Eren una autèntica pinya.
Per això, pocs mesos abans de complir el quarantè aniversari d’aquella gesta, caldria que la ciutat recordés, el 2021, aquella fita amb un homenatge com cal als que van posar el nom de Reus a l’univers en un moment d’absoluta efervescència futbolística.
Pel Pepe Pérez i per tots els seus companys el nostre agraïment etern. Ara i sempre, glòria als herois.