Qui sap, potser el fet de començar publicant i editant ‘plaquettes’, la forma més directa i íntima de la poesia, ha portat la Goya Gutiérrez a convertir-se en una gran difusora del fet poètic i ha impulsat el grup Alga que, des de l’any 1983 publica la revista del mateix nom que ha donat veu i sortida a infinitat de poetes de tots els estils i les condicions. La Goya és també una poeta sòlida, arrelada a la contundència del dia a dia i a la vitalitat interior.
Nom i cognoms.
Goya Gutiérrez Lanero
Data i lloc de naixement.
17.11.1954. Cabolafuente (Saragossa)
Com vas arribar al món editorial?
A principis dels anys 80, coincidint amb l’inici dels meus estudis de Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, vaig entrar en contacte amb poetes com l’Esther Zarraluki, el José Ángel Cilleruelo o el Sergio Gaspar, entre d’altres, que es reunien en una tertúlia al bar Bauma de Barcelona, situat a la cantonada de l’Av. Diagonal amb Roger de Llúria. Més endavant, aquest grup vam editar una sèrie de ‘plaquettes’ sota el segell de BAUMA Cuadernos de Poesía. El projecte va tenir una duració d’uns cinc anys i jo vaig poder participar-hi també amb la meva poesia, per primera vegada, en una d’aquestes ‘plaquettes’ titulada ‘Regresar al 1995’.
Quin va ser el teu primer llibre?
El meu primer llibre es titulà ‘De mares y espumas’.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
A partir de la plaquette a la qual he fet esment, va anar sorgint l’escriptura d’aquest primer llibre. Un llibre intimista, que segons la ressenya publicada a l’AVUI per la Concha García, el qualificava d’un llibre que tracta de l’amor incomplet.
Va ser complicat publicar-lo?
El llibre, ja escrit, va estar bastants anys fent repòs, però un cop em vaig decidir a publicar-ho no va ser complicada la seva edició en una petita editorial.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptora?
Per a mi, un dels moments més feliços és quan em sento bastant satisfeta d’haver pogut escriure un llibre, independentment de si després té o no té èxit; però és veritat que els escriptors, a més a més, necessitem un cert reconeixement per part dels altres, i potser un moment feliç per a mi ha estat veure la repercussió pública que, mitjançant ressenyes, articles o lectures, van tenir alguns dels meus llibres publicats, com per exemple ‘Grietas de luz’ (Vaso Roto, 2015), ‘Pozo pródigo’ (Olifante, 2022) o ‘Conjunción de las aguas’ (Contrabando, 2025).
On t’agradaria arribar?
Sento que la meva vena creativa encara no està esgotada. Això no obstant, m’agradaria no repetir-me gaire pel que fa a la poesia, que és el que més he escrit fins ara. Potser em decideixo a explorar d’altres gèneres com el relat, o a aprofundir més en la novel·la, havent-ne publicat ja una.
Creus que podries definir el teu estil literari?
La meva poesia és fonamentalment vivencial, però al mateix temps essencial i reflexiva. En la meva expressió poètica destaquen les imatges visuals i elaborades. La poesia com a viatge interior a la recerca del coneixement, com a exploració del dolor propi i de l’altre, com a acceptació de la mort o del mal, dins d’una concepció ambivalent de l’existència. Però també la poesia com a celebració. Fer del dolor, del fet transitori i dels mals del món
esplendor, amor, sorpresa i bellesa. Els meus temes recurrents són el viatge com a exploració vital i de coneixement, la memòria, la natura, la dona, la maternitat, l’intimisme o la compassió. En la meva poesia coexisteixen orfandat, dol i celebració. L’escriptura com una forma de veure i d’estar al món, també d’afrontar-lo, i una forma de resistència.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Per a mi, el poema constitueix un petit univers que, sense perdre fluïdesa i tensió, hauria d’encaixar en un altre de més ampli: el poemari concebut com a llibre. L’escriptura dels primers poemes, encara que sorgeixin espontàniament, serà el canal i la idea d’un pla poètic en el qual faig un procés d’adaptació i de creació amb una determinada orientació temàtica o intenció.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
L’escriptura, i sobretot el primer vers, sorgeixen a l’escriptori davant de l’ordinador, davant d’una llibreta, caminant o despertant-me a la nit, i a correcuita prenent nota perquè l’endemà al matí no ho hagi oblidat. Tot això de forma més irracional i espontània. Després, el treball de creació esdevé més artesanal amb les paraules, amb més consciència, tractant de racionalitzar alguna idea que hagi pogut sorgir del primer o dels primers versos.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Explorar el món del relat i aprofundir a la novel·la.
Quants llibres has publicat?
Fins ara he publicat deu llibres de poesia, dues plaquettes del mateix gènere i una novel·la.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
En un principi vaig tenir com a referència poetes com San Juan de la Cruz, Gil de Biedma o García Lorca. Més tard em vaig interessar per Saint-John Perse, del qual em va captivar l’ambient llegendari i existencial que també vaig reconèixer en Antonio Gamoneda.
Cap a la meitat de la meva obra escrita i publicada, un referent important per a mi és Alejandra Pizarnik, pel que fa a la precisió del seu llenguatge, i pel seu intimisme quant a l’exploració dels límits del dolor, la identitat i la mort. També de Paul Celan i José Ángel Valente m’interessa sobretot el seu misticisme dolgut. De Maria-Mercè Marçal, em sento atreta per les seves elaborades imatges -que em recorden la poesia de Lorca- i el tema de la dona i la maternitat en la seva obra.
I algun de contemporani?
Piedad Bonnett per tenir en compte a l’altre diferent i al que pateix. Rafael Cadenas per la seva senzillesa i despreniment.
El millor avantatge de la teva feina?
No tinc a ningú que m’estigui pressionant per escriure d’encàrrec, sinó que gaudeixo de total llibertat en aquest sentit.
El pitjor inconvenient?
La poesia com a gènere és la més pobra en quant a promoció per part dels mitjans de comunicació en general.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
‘El Cántico Espiritual’ de San Juan de la Cruz.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
Potser el darrer llibre publicat, ‘Conjunción de las aguas’, i un d’inèdit que estic escrivint.
Quin llibre estàs llegint?
‘El Libro Rojo’ de Carl Gustav Jung (assaig).
Llegeixes quan estàs escrivint?
A vegades sí.
Recomana un llibre.
‘Quién lo diría’, d’Eloy Sánchez Rosillo.
Recomana un llibre teu.
‘Pozo prodigo ‘(2022).
Quin llibre no escriuries mai?
Un llibre d’autoajuda.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
‘Conjunción de las aguas’ (2025)
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘Conjunción de las aguas’
Què en destacaries?
La reflexió sobre la vida mitjançant imatges poètiques que fan referència al temps líquid, corrent que arrossega i alhora contracorrent, força vital que aconsegueix sobrepassar la negativitat. Conjunció dels contraris. Conjugació, retrobament d’una mateixa. Fer del dolor i la transitorietat, esplendor, amor, sorpresa i bellesa. La natura, l’aigua en aquest cas, com a imatge ambivalent de l’existència.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Una vegada una editorial em va obligar a comprar-li vora 180 exemplars del llibre per publicar-lo. Naturalment, mai més he publicat cap llibre amb aquest editor.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
El meu nou llibre, encara inèdit, recupera la memòria de la meva mare i els meus records d’infantesa en un medi rural. També aprofundeix en temes com la vellesa i la mort. Rescata el passat a la primera part i parla del futur a la segona a través del tema de la maternitat, de l’amor maternofilial i de la relació de la poesia amb la pintura utilitzant l’ègfrasi.