L’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya ha triat la Cambra de Comerç de Reus per presentar el seu informe de sector, amb dades de 2024, i relatives a la demarcació de Tarragona. Diuen que han incrementat la facturació un 11% en relació amb dos anys enrere, tot i el descens de defuncions. És a dir, que morir-se surt més car. I han aprofitat la presentació pública de l’informe per carregar contra el projecte, ja realitat, de la funerària pública supramunicipal Funecamp, dient: «No té sentit que les empreses apliquin tarifes que estiguin per sota de les despeses reals, fet que posaria en perill la seva viabilitat econòmica i que, per tant, haurien de ser sufragades, les despeses, amb diners públics». És el típic argument del sector privat quan ha de competir amb el sector públic. Res de nou.
A Reus, els serveis funeraris municipals tenen una tradició de bona valoració ciutadana, i les funeràries privades, si van fer un bon estudi de mercat, ho sabien quan el sector es va liberalitzar i van decidir venir i competir. Sabien on venien i, per tant, queixar-se queda una mica fora de lloc. I sembla que no es pregunten per què municipis com Salou, Vila-seca i Constantí han decidit, amb Reus, crear una funerària pública d’àmbit supramunicipal, per poder millorar el servei que tenen, i posar preus públics a un servei que, per cert, en el sector privat està cada cop més concentrat en poques empreses. A Barcelona, on hi ha pràcticament un monopoli privat, l’Ajuntament debatia no fa massa la necessitat d’una funerària pública, per l’espiral de preus que imposen els operadors privats.
Per això són les empreses públiques, per fer el servei amb criteri d’interès públic. Es parla poc del cost que suposa la mort d’un familiar, si no hi ha una assegurança pel mig. Enterrar algú, o incinerar-lo, cal considerar-ho un dret fonamental, i les administracions han de garantir que aquest dret es pugui exercir, amb un cost raonable. Podem acceptar que hi hagi qui en vulgui fer negoci, i que hi hagi qui ho compri (companyies d’assegurances incloses), però això no és obstacle perquè tingui sentit que hi hagi operadors públics. Potser és poc liberal, però, caram, això de morir-se és tan car, que fa de mal acceptar que hi hagi qui en faci un negoci que fa la pinta que és molt, molt lucratiu.