A l’entrada de l’església romànica de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord, a França, a la part de fora es pot veure una curiosa gran costella de balena clavada a la paret mirant cap amunt orientada al cel.
Es troben diferents teories històriques i antropològiques sobre aquestes curioses costelles de balenes que es posaven a les esglésies des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, com a exvots de mariners salvats d’un naufragi, com a símbol d’un animal associat a l’abundància i la prosperitat com la balena, significar l’inici d’un llarg viatge, o com a un simbolisme d’un domini sobre les forces de la natura i el món salvatge.
Podria ser també segons una teoria meva una representació simbòlica de la balena del profeta Jonàs? Sens dubte és un element que dona personalitat i caràcter a l’església del bonic poble pirinenc, i que dona molt a pensar com a un poble de muntanya de l’interior hi hagi pogut arribar a parar una costella de balena.