Comença un nou curs polític amb moltes preguntes i, de moment, poques respostes, a les portes d’un any amb dues convocatòries electorals obligades: el 23 de maig municipals i l’estiu generals, tot i que aquestes segones es podrien avançar a finals de la primavera.
Abans, però, s’ha de resoldre l’interrogant de l’aplicació plena de la llei d’amnistia que està a la teulada dels Tribunals Constitucional i Suprem que s’han de pronunciar entre aquest mes de setembre i l’octubre. De la seva decisió en depèn un impacte significatiu en els mapes polítics català i espanyol amb la possible tornada del president Puigdemont a Catalunya, l’opció a candidats de polítics catalans ara inhabilitats com Oriol Junqueras i les previsibles reaccions dels partits, col·lectius i mitjans de comunicació crítics amb aquesta mesura que intenta superar el conflicte entre Catalunya i Espanya.
I el pati continua mogut amb un ambient enrarit. Es manté viu el discurs de «a por ellos» que hem tornat a escoltar a Ceuta i que té com a resposta un creixent «ho tornarem a fer» en forma de bany d’estelades al Camp Nou setmanes després de l’agressió policial espanyola a un nano abans del partit Elx-Barça i, més recent, una detenció diumenge passat al camp de l’Alcorcón d’un seguidor de l’Europa per portar també una bandera independentista.
La gestió del govern de Madrid de la crisi de Ceuta i les reaccions de la dreta i la ultradreta han desembocat en un inici de curs polític amb més polarització que mai i amb manifestacions crítiques amb el president Pedro Sánchez a molts pobles i places espanyoles, però també catalanes. Dimecres 2 de setembre centenars de persones es van concentrar al Mercadal en defensa de l’espanyolitat de Ceuta i van insultar el president Sánchez. A la plaça de la Font de Tarragona n’eren un miler.
Un moviment atiat des del PP i Vox amb un còctel tòxic i explosiu de nacionalisme «rojigualdo» i assenyalament de la immigració que està rebent el suport del bloc internacional del conservadorisme més ranci, amb el president dels Estats Units a primera fila.
Enmig d’aquest ambient corrosiu s’està reactivant el discurs independentista de Catalunya, primer perquè existeix, tot i el desencís encara viu pel desenllaç del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i segon, perquè certs sectors espanyolistes es dediquen interessadament i visceralment a reanimar-lo a cops de ceguesa i d’intolerància.
Ja els està bé fer servir Catalunya com a ase dels cops per carregar contra Pedro Sánchez o qualsevol altre que no sigui dels seus. No entenen res i no tenen gens d’interés a entendre-ho. Per això van pel camí de que ho tornem a fer, però millor. Sense pressa i més amb el cap que no pas amb el cor.
S’obre un nou temps social i polític que reclama més neurona que no testosterona perquè a la defensa del dret a decidir s’hi afegeix la defensa de drets bàsics que estan en perill arreu del món.
Paral·lelament al que vagi passant a Catalunya, a Espanya, a Europa, i més enllà, considero clau que ens fixem bé en l’evolució del que passa més a prop, a Reus, a casa. Les eleccions municipals del 23 de maig seran una bona prova de l’estat de la qüestió.
Durant els pròxims mesos sentirem i veurem com els partits polítics amb representació a l’Ajuntament i els que en volen tenir encaren la precampanya, la campanya i els programes electorals que ens oferiran per tenir un Reus millor.
Però que ningú és faci il·lusions que tot giri exclusivament al voltant dels temes de ciutat perquè les propostes locals es barrejaran amb el soroll ensordidor de les picabaralles nacionals, estatals i internacionals. I el debat sobre la gestió de la immigració tindrà tant o més protagonisme que el de la imperiosa necessitat de resoldre la crisi de l’habitatge o el de la precarietat creixent de les noves generacions.
Em voldria equivocar, però el vent que bufa des de fa temps ens farà més difícil el viatge a l’Ítaca d’un Reus obert, plural, just i dialogant. Caldrà lligar-se bé els matxos per demostrar que la democràcia comença i es defensa des dels pobles i ciutats.
Ho tornarem a fer, però millor perquè n’haurem après dels errors del passat. És indecent ignorar que Reus, Catalunya, Espanya i el món sencer són el resultat de la convivència pacífica. És la clau de volta de la humanitat. I quan algú la mou, tot trontolla.