El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, han signat formalment aquest dimarts a primera hora l’acord pels pressupostos de Catalunya per a aquest 2026. A poc de tancar-se la primera meitat de l’any, i després de mesos de negociació i un intent fallit d’aprovació, Govern i ERC tanquen així el pacte que hauria de permetre -si els Comuns no donen cap sorpresa- que la Generalitat tingui uns nous comptes aquest any. La línia orbital ferroviària, la inversió de més de 527 milions a l’Agència Tributària de Catalunya, la majoria catalana del Consorci de la Zona Franca, o un pla de barris de 400 milions per a municipis petits, són alguns dels acords que han facilitat aquesta signatura.
L’acte formal que segella aquest acord s’ha fet al Palau de la Generalitat, a les 8.00 hores del matí, a la institucional Galeria Gòtica, acompanyats dels equips negociadors, i després d’una curta reunió per a ultimar serrells que han mantingut Illa i Junqueras al despatx del president. La signatura, a més, es va anunciar aquest dilluns al vespre, després que el Consell Nacional d’ERC fos informat dels acords i avalés el pacte.
Amb l’escenificació formal d’aquest pacte, els pressupostos estan pràcticament aprovats i, tal com es van comprometre ERC i el Govern, ho fan abans que acabi el període de sessions parlamentàries. Ara faltaria que els Comuns finalment actualitzin el seu acord amb l’executiu, després que hagin posat sobre la taula una unitat de disciplina d’habitatge amb rang de direcció general, la retirada de l’R-Aeroport i una taxa del 2% a fortunes superiors als 100 milions d’euros. Si aquesta negociació amb els Comuns acaba tancant-se aquesta setmana -i tot apunta que sí-, el Govern podrà aprovar els comptes nous i portar-los al Parlament perquè la cambra els validi amb els vots de PSC, ERC i Comuns, els tres socis de la investidura d’Illa.
Línia orbital, Consorci d’Inversions i Autoritat Aeroportuària
El pacte pressupostari segellat entre el Govern i ERC inclou el desplegament de la línia orbital ferroviària -es preveu que l’executiu català i l’Estat es comprometin a la Comissió Bilateral de demà a signar un protocol de col·laboració al llarg del 2026-; la constitució del Consorci d’Inversions i la Societat Mercantil d’Inversions de l’Estat a Catalunya i la «reformulació» del Consorci de la Zona Franca perquè la part catalana tingui majoria. En aquest últim punt, l’organisme passarà de ser una entitat «100 % estatal» a ser un autèntic consorci.
A més, s’especifica que la Llei de Mesures incorporarà via esmenes la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya i que, en una futura Comissió Bilateral amb l’Estat, s’haurà de crear un organisme conjunt per «coordinar la governança» del sistema aeroportuari català.
L’acord també estipula que el traspàs de la línia R1 de Rodalies s’ha d’enllestir aquest any, així com que cal «accelerar els treballs» per a la transferència de l’R2, R3 i R4 Nord. La Generalitat s’ha d’incorporar a la governança de l’Escola de Maquinistes i s’ha de «continuar l’impuls» del tramvia al Camp de Tarragona, amb la construcció d’una primera fase dotada de 245 milions d’euros d’inversió.
Compromís en «treballar» per a la gestió de l’IRPF
En matèria financera, l’acord revifa la carpeta de la gestió de l’IRPF: situa que durant el segon semestre de l’any s’hauran d’aprovar les lleis «necessàries» perquè el nou model de finançament autonòmic estigui en marxa «per a l’exercici del 2027», i les dues parts es comprometen a «treballar conjuntament» perquè les normes «incorporin la delegació de competències en la recaptació» d’aquest impost. Abans, durant aquest primer semestre, haurà d’engegar el debat parlamentari de la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), perquè pugui ser aplicable a l’exercici de l’any que ve.
Republicans i socialistes també han acordat que se signi un contracte-programa entre la Generalitat i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè aquesta tingui un «finançament estable» i, així, preparar-la per a la recaptació de l’IRPF. Els pressupostos del 2026 comptaran amb 21 milions d’euros addicionals per a la hisenda catalana.
El català a l’entorn digital
La preservació i el foment del català a l’entorn digital tenen una presència rellevant al pacte: naixerà un programa de govern amb 50 milions d’euros durant tres anys per impulsar la presència del català a l’ecosistema digital i es destinaran dos milions d’euros a una nova línia de treball de la Casa de Creació de Barcelona per a promoure continguts digitals. També es dedicaran tres milions d’euros a la protecció de la llengua i la cultura en la intel·ligència artificial.
El Departament de Política Lingüística també es veu reforçat, amb més de 35 milions d’euros d’inversió global per al 2026 dedicats a ampliar l’oferta de places per aprendre català, reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística o generar una campanya generalista d’impuls de la llengua. També es contempla impulsar el català «a la resta del domini lingüístic» davant les «polítiques reaccionàries» d’altres autonomies, elaborar un paquet de mesures en l’àmbit esportiu -amb 10,33 milions d’euros– i «continuar treballant» per aconseguir la participació de Catalunya a la UNESCO.
Pla de pobles amb 400 milions d’euros
L’acord preveu un pla de pobles per als pròxims quatre anys dotat amb 400 milions d’euros per als 730 municipis de menys de 5.000 habitants i les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. Es tracta d’una mesura equivalent al pla de barris actual però dirigit específicament als municipis petits.
Inversions en educació i salut
L’acord contempla un pla d’inversions als centres educatius per arribar als 400 milions d’euros l’any 2030 i un reforç de les Aules d’Acollida -amb 250 de noves als centres públics, entre altres mesures-, que tindran un increment pressupostari de 21 milions d’euros. En salut, el Govern i ERC pacten crear un fons extraordinari de 250 milions d’euros dins els pressupostos d’enguany per reduir el «dèficit històric» del finançament del sistema sanitari, dedicar 25 milions d’euros a la salut mental infantojuvenil i crear un equip de treball per revisar el model de formació universitària i, així, augmentar el nombre de professionals sanitaris i «retenir-los» en centres catalans. El pacte també inclou la construcció de 15 noves residències i centres de dies i la concertació de 1.000 noves places residencials.
Les universitats públiques catalanes veuen augmentat el seu finançament ordinari addicional fins al 2028 amb 60 milions d’euros -20 milions per any-, així com diversos programes en aquest àmbit. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) rebrà tres milions d’euros per fer front a l’increment de l’IPC per al 2026.
En polítiques de joventut, es dediquen sis milions d’euros entre 2026 i 2027 a la transformació del Carnet Jove i neix la T-Lleure, un títol de transport multizona, multipersonal i intermodal, que rebrà un finançament de 800.000 euros i s’implementarà progressivament al territori, entre altres mesures.
Gestió del litoral català
En l’àmbit de les competències, el document estableix que s’ha de «renegociar» amb l’Estat els traspassos en ordenació i gestió del litoral del 2007 i del 2008 «per tal que es puguin assumir plenament les competències estatutàries en la matèria». Una qüestió que forma part de l’ordre del dia de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat de demà dimecres.
Noves places judicials i que els Mossos estiguin en aeroports
En la carpeta judicial, l’acord subratlla que es desplegaran 180 noves places de jutges a Catalunya entre aquest any i el que ve, amb un cost de 20 milions d’euros pel Govern. El text també urgeix a «culminar» l’acord perquè els Mossos d’Esquadra assumeixin la seguretat pública als ports i aeroports. Sobre la policia catalana, destaca que «cal concretar» amb l’Estat el finançament de l’ampliació de la plantilla fins als 25.000 agents per al 2030, un assumpte que s’haurà d’abordar en una Junta de Seguretat i una Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals.
Pla de xoc per a la regeneració d’habitatge
També neix el pla de xoc Regenera, amb una durada de tres anys i 160 milions d’euros anuals, així com una línia de finançament de l’Institut Català de Finances (ICF) de 50 milions d’euros anuals més. La seva intenció és impulsar la rehabilitació d’habitatges, prioritàriament en «entorns amb alta vulnerabilitat socioeconòmica i amb més antiguitat» de les cases; facilitar l’accés a l’habitatge en entorns rurals, i reduir barreres que limiten la reforma d’edificis.
El Pacte Nacional per la Indústria, fins als 5.000 milions de pressupost
S’ampliarà la dotació pressupostària del Pacte Nacional per la Indústria fins als 5.000 milions d’euros per al període 2026-2030 i es reforçarà la inspecció de treball amb 20 dotacions d’inspectors i 40 sotsinspectors més.