Soc bastant escèptic sobre com s’acabarà el cas Innova, ara que s’ha convocat el primer judici, curiosament per a l’endemà de les eleccions, per al dia 13. La instrucció del cas ha tardat tant, que fins i tot el partit més afectat i que més responsabilitats polítiques teòricament havia de pagar, ja torna a governar la ciutat. Una instrucció sovint amb la sensació de buscar espectacle, amb voluntat de ser exemplaritzant i amb decisions que semblaven posades en el calendari a la recerca d’un impacte mediàtic que de tant exagerat feia perdre la credibilitat de la mateixa instrucció, a més de fer mal a la imatge dels afectats. Si no fos que la data del judici estava fixada des de setembre, es podia pensar que això del dia 13 estava fet expressament.
Entre els periodistes locals es va crear una nova categoria, la de l’especialista en «peces separades», reservada a alguns elegits que han perseverat en la difícil tasca d’estar al dia del que anava passant. El cas ha tingut una complexitat processal que Déu n’hi do, basada en la tècnica de trossejar la causa en diversos expedients. Algunes de les peces separades (la majoria ja, si no em descompto) estan arxivades, cosa que vol dir que després de tant d’enrenou, al final no hi havia cas, o no n’hi havia per a tant, almenys per la via penal.
En tot cas, el judici permetrà rememorar un altre temps en què la bonança econòmica generada per la bombolla immobiliària feia que les decisions econòmiques municipals es prenguessin a partir d’uns plantejaments molt optimistes. Va petar la bombolla, va arribar la crisi del 2008 i els anys següents i totes les previsions que s’havien fet se’n van anar en orris, hipotecant la capacitat econòmica de l’Ajuntament d’una manera molt crua, com el primer govern de Carles Pellicer va insistir a denunciar. L’Ajuntament va estar a un pas de ser intervingut per l’Estat i alguns grups municipals, especialment la CUP i Ara Reus, van optar per judicialitzar el cas. I ja fa dotze anys, de tot plegat. Les responsabilitats polítiques estan més que pagades i les penals, ja veurem quines hi haurà, si és que n’hi acaba havent. I les ferides es mantenen obertes. En aquest cas, la Justícia, d’exemplar, no ho ha estat massa.
(Aquest article s’ha publicat abans que es conegués la notícia de l’ajornament del judici del dia 13 de maig).