Primer de tot, permeteu-me explicar-vos per què aquesta setmana us envio una recomanació d’aquesta cançó. No és que «Never Gonna Give You Up», de Rick Astley (Newton-le-Willows, Regne Unit, 1966), em robi gaire el cor, sinó que hi ha un altre motiu: normalment, la cançó que cada setmana trio per recomanar-vos sona unes quantes vegades ―o moltes, per a alguns companys de feina― a la redacció de Reusdigital.cat al llarg d’aquella setmana. Això provoca que la resta de companys també vulguin reproduir les seves cançons preferides, una reacció totalment raonable. Per exemple, el Raúl Rodríguez respon sovint amb aquesta d’avui, i em demana que us la recomani. Finalment, em rendeixo a la petició del Raúl.
A mi, segur que com a molts de vosaltres ―els més grans―, «Never Gonna Give You Up» em trasllada a l’ambient de les discoteques dels anys vuitanta. De fet, aquesta cançó enganxosa va ser tot un èxit quan es va publicar el 1987 i va ser molt recurrent per als discjòqueis de l’època, els quals, punxant-la, tenien un ple garantit a la pista de ball.
«Never Gonna Give You Up» és la cançó icònica de Rick Astley, però curiosament no la va escriure ell, sinó el productor Pete Waterman. El 1985, Astley era el cantant del grup de soul FBI quan va conèixer Waterman, que, impressionat pel seu carisma i la qualitat de la seva veu, el va convidar a anar a Londres per treballar d’operador als seus estudis de gravació. Un cop Astley va superar la timidesa, i sota la tutela de Pete Waterman, Mike Stock i Matt Aitken, el jove va gravar el seu àlbum de debut, ‘Whenever You Need Somebody’ (1987), que triomfaria gràcies a la bona acollida de temes com «Never Gonna Give You Up» o «Together Forever». Amb tot, en àmbits de música rock i premsa sensacionalista, Astley va ser molt criticat perquè feia un producte prefabricat.
La cançó està inspirada en una noia amb la qual Pete Waterman havia sortit durant un temps. Rick Astley, que en aquell moment vivia a casa de Waterman, va ser testimoni de la història. Després d’una llarga trucada telefònica de Waterman amb aquesta noia, Astley li va dir a ell: «Es nota que no l’abandonaràs mai».
El 2007, la cançó va tenir una segona vida a internet quan va aparèixer el fenomen del ”rickrolling”, un dels primers formats de troleig estesos per la xarxa que consistia a suggerir als lectors d’una pàgina web fer clic en un enllaç per obtenir informació atractiva sobre qualsevol tema, i sorprenentment apareixia el vídeo de «Never Gonna Give You Up» a YouTube. Sembla que això no va disgustar el cantant britànic, ja que el va connectar amb una nova generació de gent jove. El 2022, la cançó va rellançar-se gràcies a la recreació del vídeo que Astley va fer per a una campanya publicitària.
Au, a ballar! Bon cap de setmana.