Per llinatge i possibilitats es podria haver dedicat a qualsevol cosa, fins i tot a no fer res, però va optar per l’edició, una edició amb ànima i bellesa. Jacobo Fitz James Stuart Martínez de Irujo va fundar Siruela i la va convertir en un èxit. Després la va deixar i juntament amb Inka Martí, la seva parella, va crear Atalanta, un oasi en tots els sentits que s’ha convertit en una referència indiscutible.
Nom i cognoms.
Jacobo Fitz James Stuart Martínez de Irujo.
Data i lloc de naixement.
Madrid, 15 de juliol de 1954.
Empresa on treballes.
Atalanta.
Càrrec.
Director literari i dissenyador.
Com vas arribar al món editorial?
A través d’uns amics que em van introduir el cuquet…
Quan vas començar a ser editor?
El meu primer llibre va ser ‘La muerte del rey Artur», novel·la anònima francesa del segle XIII.
Recordes el primer llibre que vas editar?
Idem.
Defineix el teu segell.
Publica quatre col·leccions sobre els temes de la brevetat, la memòria, la imaginació i la natura.
Quants títols publiques al cap de l’any?
Set.
Si depengués de tu, n’editaries més o menys?
Ni més ni menys.
Tens algun editor de referència?
Uns quants, però me’ls guardo a la butxaca. Els editors som gelosets.
El millor avantatge de la teva feina?
Estar treballant en allò que t’agrada.
El pitjor inconvenient?
Las presses circumstancials: el mal de la nostra època.
Quin llibre t’hauria agradat editar?
‘El sueño de Polifilo’.
Quin és el llibre que més t’ha agradat editar?
No ho podria limitar només a un. Però entre ells hi ha de ser ‘La historia de Genji’ de Murasaki Shikibu. La primera novel·la del món escrita per una dona japonesa del segle XII sobre una dama pertanyent a una de les corts més refinades d’Orient.
Un autor que t’hauria agradat tenir al catàleg?
Carl Gustave Jung i Jorge Luis Borges.
Una fita editorial que ja has aconseguit?
Tenir un públic fidel que agraeix allò que estàs fent.
Una fita editorial que encara no has aconseguit?
Treballo relaxadament en una masia sense pensar en cap fita. Això sí, ple de passió pel que faig.
Què és el primer que valores quan llegeixes un manuscrit?
La qualitat i l’estil: ho sento, els tòpics són certs.
Què llegeixes quan ho fas per plaer?
Ara, assaig.
Recomana un llibre.
‘Les Enéadas de Plotino’.
Recomana un llibre de la teva editorial.
‘Las máscaras de Dios’, de Joseph Campbell.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editis?
Ànima, a més d’intel·ligència i cultura. Però dit així, de manera tan breu, sona una mica artificiós.
Quin llibre no publicaries mai?
Qualsevol bestseller.
Quin és el llibre de més èxit que has editat?
Un d’ells és ‘Antología universal del relato fantástico’.
Ets optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
No em queda altre remei que ser optimista, la qual cosa no em costa massa perquè, de moment, les coses ens van bé.
Explica una anècdota que recordis de la teva vida editorial.
Per tal que una anècdota tingui gràcia o algun interès, hom necessita espai del que aquí no disposo , o ambient, com a la ràdio. Ho sento.
Pots avançar alguna dada del llibre que treballes ara?
La cosa no va de dades sinó d’arguments que no casen amb aquesta mena de preguntes i respostes. L’únic que puc dir és que estic apassionat amb ell.