El confinament a casa, com a mesura que s’ha aplicat per controlar la Covid-19, afecta els nostres hàbits, les relacions quotidianes i el nostre estat emocional. En aquest nou escenari, és fàcil que entrin en joc tot un seguit d’emocions negatives que ens poden agreujar la salut mental i fer-nos caure en la desmoralització i la depressió. I això no convé. En casos com aquests són ben rebuts els consells d’experts, com els del psicòleg i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Jaume Descarrega (Tarragona, 1964), que ens apunta una sèrie de recomanacions per portar aquest període d’aïllament de la millor manera possible.
En la situació actual es barregen tot un seguit d’emocions, com la tristesa, la por, l’espant…
Les emocions i els sentiments són característiques dels éssers humans. Tot el que té a veure amb el nostre cos, amb una malaltia ―la Covid-19―, també té els seus efectes en l’àmbit psíquic de cadascuna de les persones. I les persones, que som éssers biopsicosocials, és a dir, que ens movem en societat, no vivim aquestes emocions i sentiments en solitud, sinó que els compartim amb els qui hi ha al nostre voltant. Per tant, precisament en moments complicats com aquests, és fonamental mantenir la calma en la mesura que sigui possible perquè això ens permetrà superar la situació de confinament a casa nostra.
També hi té molt a veure el fet que sigui un escenari nou, sobrevingut i ple d’imprevistos.
Les persones funcionem per hàbits. Intentem posar una mica d’ordre en les coses que sorgeixen, siguin de l’àmbit que siguin, i per això les situacions d’incertesa imprevisibles ens creen un cert malestar. Aquest malestar no s’ha de convertir en un pànic que ens bloquegi i que, per tant, no ens permeti funcionar en el dia a dia, perquè hem de tirar endavant. Per això, nosaltres recomanem mantenir una rutina per viure el confinament tan bé com sigui possible.
La por potser és l’emoció més perillosa, perquè a vegades és difícil de gestionar. La por de la Covid-19, però també dels aspectes de l’entorn, la feina, la situació econòmica…
És clar. La informació va canviant minut a minut. Aquest aspecte és molt important, ja que estar informats és un dels elements que pot permetre que aquesta por es pugui apaivagar. L’emoció de la por és normal, com l’angoixa, la tristor…, perquè no sabem què succeirà; ara bé, hem d’intentar que aquestes emocions no es descontrolin perquè això ens portaria ―tant pel que fa a l’afectivitat com a les idees― a pensar que la cosa no tirarà endavant. I, evidentment, tirarà endavant! Per tant, estar ben informats és fonamental, però estar-ho excessivament, no. Hem de procurar no estar connectats a l’actualitat les vint-i-quatre hores del dia, perquè això augmenta la sensació de malestar i d’angoixa i ens pot dur a presentar simptomatologia en l’àmbit psíquic.
Estem rebent molta informació, a través dels mitjans i per les xarxes socials.
Si abans deia que som éssers biopsicosocials, ara he d’afegir que som éssers biopsicoxarxasocials; és a dir, internet pot ser una eina molt important, però quan hi circulen notícies falses que fan que la gent s’angoixi més també pot ser un element perniciós. Per tant, cal buscar informació contrastada, de fonts fidedignes ―en aquest cas, de Sanitat―, que ens permeti saber què hem de fer i què no hem de fer. Hem rebut un estudi que s’ha fet entre la població xinesa que plantejava els efectes d’aquesta situació d’excepcionalitat a la Xina. La conclusió a la qual arriba l’estudi és que aquests efectes han estat menys maliciosos per a les persones que han pogut estar ben informades i que han tingut la possibilitat de saber quines mesures de prevenció havien de prendre. Això els ha permès que la simptomatologia d’ansietat o de depressió no se’ls hagi disparat.
Expliqui’ns les accions que hem de prendre davant dels fills.
Hi ha gent que diu que als infants se’ls ha d’intentar evitar informació i patiment innecessaris. Però els nens escolten, i no només les paraules, sinó que també observen les accions que fan els adults. Per tant, tothom qui treballa en l’àmbit de la infància i l’adolescència diu que la sinceritat és molt important i recomana no mentir-los. Cal escoltar les seves preguntes, saber quins dubtes tenen i com els podem respondre d’una manera concisa i clara sense crear-los més alarma de la necessària.
Sense adonar-nos-en, els adults, quan estem angoixats, transmetem aquesta mateixa angoixa; per tant, el primer que hem d’aconseguir és rebaixar-la. Hi ha eines per fer-ho: per exemple, des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, a més de la guia de recomanacions de què cal fer en situacions d’alerta i confinament, que es pot trobar a la nostra web, també hem col·laborat en l’edició d’un conte que es titula ‘La Rosa contra el virus’, fet per l’editorial Sentir, que va iniciar una col·lecció de contes infantils escrits per professionals de la psicologia. Juntament amb el Col·legi de Psicòlegs de Madrid l’hem publicat en català i en castellà, perquè els contes són una molt bona eina per poder parlar d’aquestes qüestions amb els nens i nenes. Abans, la tradició oral era molt important; actualment, les il·lustracions que acompanyen el text, les recomanacions i la proposta d’activitats faciliten que es pugui parlar obertament d’aquest tema amb ells.
Igual que dèiem que hem de vigilar que les xarxes no siguin un element perniciós, també hem de tenir en compte que en un moment d’aïllament com l’actual hem de mantenir el contacte amb les persones amb qui habitualment en tenim, siguin companys de feina, familiars o amics. Els nens i nenes s’han inventat diverses maneres de fer-ho: gravant-se, enviant-se missatges per dir quines activitats fan o com se senten…, i tot per poder-ho compartir amb la resta de la gent. En aquests moments, la creativitat i la imaginació de cadascú pot ajudar a fer que aquesta situació de confinament ―que no se sap quant de temps durarà exactament― pugui ser al més portable possible.
I posar-hi també una mica de sentit de l’humor.
És imprescindible. Nosaltres recomanem no fotre-se’n, però sí fer anar l’humor com a mecanisme per alliberar tensions i desdramatitzar situacions que realment són complicades. L’humor és una eina que ens serveix molt perquè això sigui així. Només cal veure la quantitat d’elements que es van crear a partir de l’esgotament del paper higiènic en els supermercats, per exemple. Situacions com aquesta són necessàries, perquè l’humor és una molt bona eina per rebaixar la tensió.
Què ens aconsella fer en la nostra estada a casa? Coses pendents que tenim per fer, llegir, estar amb la família, fer esport en els espais disponibles…?
Normalment ens queixem que no tenim temps d’estar amb la família perquè el nostre dia a dia és una voràgine continuada. Ara és el moment de recuperar tot això, dins d’un ordre. És important que la gent entengui que no és una situació de vacances, sinó una crisi sanitària a partir de la qual s’han hagut de prendre mesures que ens obliguen a mantenir-nos a casa. Això no vol dir anar a dormir a l’hora que vulguem, aixecar-nos quan ens doni la gana, trencar els ritmes… L’activitat continua per via telemàtica: els centres educatius fan que l’alumnat tingui diferents activitats a fer, igual que els adults, que poden treballar des de casa amb els mitjans que tinguin disponibles. Per tant, organitzar-se és una altra recomanació que fem. Hem de tenir un temps per poder estudiar o treballar, però després n’hem de tenir un altre per poder compartir amb la família tot allò que dèiem que no teníem temps de fer. I aquí, la creativitat de cadascú és un element imprescindible: música, jocs, esport, programes formatius, lectura…
Des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya hem demanat als directors de curts guanyadors dels festivals de cinema Psicurt i FICVI poder-los emetre diverses vegades al dia per oferir-los a la ciutadania, i tots ens han respost afirmativament. La solidaritat, el fet de compartir aquest moment de patiment, és important. Fins i tot hem vist convocatòries a les xarxes per aplaudir a les 8 del vespre els professionals ―no només els sanitaris, sinó també els que permeten que el dia a dia tiri endavant― que s’han fet virals, així com els professionals des de diferents llocs agraint aquest suport emocional. Suportar aquesta situació implica, d’una banda, haver de resistir i aguantar-la, però de l’altra, ‘suportar’ també vol dir ‘donar suport’; per tant, tenim una paraula que té una doble accepció. Si tenim espais oberts per poder-ho fer, fantàstic; si tenim una terrassa o un jardí i ho podem fer amb la família, perfecte, i si no, hi ha comunitats de veïns que s’han organitzat per fer torns per pujar al terrat i fer-hi activitats mantenint les recomanacions que dona Sanitat. Abans, sortir a prendre la fresca era una activitat molt habitual que permetia connectar amb els altres; ara ho hem de fer a través de les xarxes socials. El contacte ens permet tirar endavant. La qüestió és que cadascú sàpiga quin és el seu lloc en aquesta crisi i que prengui consciència que de les crisis sempre es pot treure una part positiva.