Nom i cognoms:
Job Agustí Peró i Tomàs.
Data i lloc de naixement:
Barcelona, 30 de juny de 1973..
Empresa on treballes:
A l’empresa familiar. Hi ha diverses línies de negoci i jo miro de dirigir i impulsar les de nova creació. Ara mateix estic centrat en Obscura editorial i The Sun Room.
Càrrec:
Director de desenvolupament de negoci.
Com vas arribar al món editorial?
Suposo que per la crisi dels 40, quan decideixes que estàs cansat de treballar sense gaudir el que fas. Tenia uns estalvis i una gran passió per la literatura i l’escriptura de gènere, així que vaig decidir, abans que res, formar-me per poder tenir criteri. Vaig fer els cursos de narrativa i novel·la a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i, tot seguit, el màster d’edició de la UPF. En total, van ser cinc anys que vaig gaudir molt, i en el projecte del màster és on va néixer Obscura editorial.
Quan vas començar a ser editor?
Doncs tot i que el primer títol de l’editorial es va publicar en el fatídic març de 2020, l’empresa es va constituir al juny de 2019, que és quan vaig començar a posar-me en contacte amb les autores i els autors que volia publicar durant el primer any de vida.
Recordes el primer llibre que vas editar?
A banda de les traduccions, els dos primers llibres que vaig editar van ser una experiència increïble. El primer, l’antologia ‘Obscura. Diez relatos’. Volia que fos la carta de presentació de l’editorial, una manera de transmetre que volia publicar literatura de gènere de molta qualitat, tant en el contingut com en el continent, així que vaig posar-me en contacte amb cinc autors i cinc autores que considerava dels millors del panorama literari estatal pel que fa a terror, fantasia i ciència ficció. De fet, hem acabat publicant novel·les d’alguns d’aquests autors, com ara en Carlos Sisí, la Nieves Mories, en Jesús Cañadas, la Cristina Jurado y en David Jasso. Conèixer a tots aquests artistes i poder treballar els texts amb ells va ser una experiència molt enriquidora, a més de que em va permetre conèixer a molta gent del món del llibre. El segon va ser el primer manuscrit que vaig acceptar: ‘Lengua de pájaros’, de Víctor Sellés. Encara em fascina cada vegada que torno a les seves pàgines, i tot just aquest 2025 en farem una edició amb rústega. La primera edició va ser en tapa dura i ha estat tot un èxit.
Defineix el teu segell.
Doncs volem ser una editorial de referència en la literatura fantàstica. Publiquem títols en català i castellà, tant obres originals com traduccions, i sempre són històries que giren al voltant del que podem considerar que és obscur. Publiquem un ampli ventall d’autors i propostes, temàtiques, gèneres i subgèneres, i sempre busquem que en tots els nostres llibres hi hagi personatges inoblidables en unes històries fantàstiques, fosques, terrorífiques, emotives i trepidants. Volem oferir un terror i una fantasia de qualitat, que s’alimenta d’allò que és fantàstic, misteriós, desconegut, de tot allò que ens fa por, que deslliga la nostra imaginació, ens fa sentir incòmodes, ens impulsa a girar-nos pel carrer per a mirar si ens segueix algú o alguna cosa, o a tancar els ulls amb força, desitjant que desaparegui. Volem que els nostres llibres entretinguin, commoguin, emocionin, meravellin, terroritzin… que apassionin.
Quants títols publiques al cap de l’any?
Uns dotze llibres. De moment. No és una amenaça del tipus «prepareu-vos, perquè en breu en publicarem encara més», sinó tot el contrari. És una reflexió induïda per la prudència.
Si depengués de tu, n’editaries més o menys?
M’agrada aquesta mida. Amb l’equip que som, podem gestionar i treballar intensament entre dotze i catoze llibres l’any. Amb més títols, potser aniríem una mica massa ofegats per com volem treballar cada llibre i el temps de què disposem. Per doblar, per exemple, segurament necessitaríem contractar més personal i no treballar tant directament cada títol. I, sobre tot, implicaria que hauria de dedicar-me única i exclusivament a l’editorial i viure d’ella, cosa que ara mateix, com passa amb la majoria d’editorials independents petites, això és econòmicament inviable. Simplement, no surten els números. I augmentar el número de títols no tinc clar si els milloraria o si seria encara pitjor. De moment, aquesta és la mida que podem gestionar.
Tens algun editor de referència?
Doncs t’haig de ser molt sincer. No en coneixia cap fa cinc anys. No sabia res del món de l’edició. Res de res. Un cop començar a rodar l’editorial, he pogut conèixer a moltes editores i editors que fan una feina increïble. La Biblioteca de Carfax, Duermevela, Chronos, Mai Més, Literup, Transbordador, Insólita, Numak, Crononauta, Males Herbes, Raig Verd… he anat coneixent poc a poc als editors de totes aquestes editorials i són tots persones excepcionals, amb un amor infinit per la seva feina, en la majoria dels casos una feina que ni tan sols està remunerada. Per mi, totes les persones que lideren aquests projectes són persones de referència. Pel seu amor i la seva devoció per la literatura de gènere, passi el que passi i costi el que costi… fins que els recursos aguantin, és clar. És molt trist, però cada any tanquen projectes editorials meravellosos. I llibreries. I els que quedem, tirem endavant com podem.
El millor avantatge de la teva feina?
Fer el que m’agrada. Llegir, treballar els texts, anar a les fires, la proximitat amb els autors, estar sempre rodejat de llibres. I, sobretot, tenir la sensació de que estàs fent bé la teva feina, la feina que més t’agrada, quan algú s’apropa i et parla meravelles d’algun dels títols d’Obscura. O, encara millor, et diu que aquest o aquell no li ha acabat de fer el pes, però en compra dos més perquè confia en el nostre criteri.
El pitjor inconvenient?.
Que costa molt que els números surtin. Portem gairebé cinc anys de vida i costa massa arribar a la línia de flotació.
Quin llibre t’hauria agradat editar? Quin és el llibre que més t’ha agradat editar?
En tenia un que volia editar i ja ho vaig aconseguir! El gran títol de terror de tots els temps, ‘L’exorcista’, de William Peter Blatty. Vaig veure la pel·lícula quan no tenia ni deu anys, i l’efecte que va tenir en mi, les sensacions que em va provocar, em van convertir en un incondicional amant del gènere de terror. Evidentment, la novel·la supera per molt el film, i poder publicar-la per primera vegada en català, en la versió que volia en Blatty, i a més coincidint amb el 50 aniversari de la publicació del llibre, ha estat un somni.
Un autor que t’hauria agradat tenir al catàleg?
Jo crec que a tots els editors que publiquem terror ens agradaria tenir a l’Stephen King. És una icona, un referent. Però no està al nostre abast. No ens podem permetre les condiciones que demanen els agents. Però hi ha molts altres autors de gran nivell, i sense creuar l’Atlàntic. Poc a poc anem construint un catàleg que està ben atapeït d’autores i autors de molta qualitat, tant de terror com de fantasia, tan de casa com de fora, i descobrir-los i publicar-los és una de les altres grans satisfaccions que et dóna aquesta feina.
Una fita editorial que ja has aconseguit?
Més que fites concretes, el que més m’omple és que la gent digui que estem fent molt bona feina. Jo crec que hem aconseguit ser una editorial de referència en el món editorial pel que fa al fantàstic, i aquesta ja és una gran fita. Ara toca consolidar-se i no defallir.
Una fita editorial que encara no has aconseguit?
Jo crec que a banda d’aconseguir aquest o aquell autor, o premis, o reconeixements públics, o el que sigui, al final tot acaba resumint-se en que volem que el somni no s’aturi. Si aconseguim que Obscura perduri en el temps, amb alts i baixos, amb alegries, amb decepcions, però sempre viva, aquesta serà la millor recompensa, la fita que cal aconseguir.
Què és el primer que valores quan llegeixes un manuscrit?
Que estigui ben escrit i que la història m’atrapi. Quan ets una editorial petita, per molt que un manuscrit estigui excepcionalment ben escrit, si la història no t’agrada, doncs no el publiques. I potser estàs perdent un gran oportunitat, però penso que el que publiquem ha de ser un reflex del que ens agrada. És el que podríem entendre, també, com a «línia editorial». Fem fantàstic i terror, però el que ens agrada a nosaltres, que som els que hi posem l’esforç i els diners. De vegades, hem rebutjat manuscrits que estan molt ben escrits només pel fet de que la història no ens acaba de fer el pes, i quan diem als autors que desitgem que trobi una editorial per a publicar-la, ho diem de debò.
Què llegeixes quan ho fas per plaer?
Sempre terror o fantasia obscura. És una malaltia que tinc que es veu que no es pot curar. Què hi farem!
Recomana un llibre.
N’hi ha tants per recomanar! Dels que m’he llegit darrerament, potser el que més m’ha agradat ha estat ‘Acércate’, de Sara Gran. Una novel·la curta sobre una dona que no té massa clar si s’està tornant boja o si està posseïda per un dimoni. Genial.
Recomana un llibre de la teva editorial
Doncs no és fàcil escollir entre els més de 50 que ja portem editats, així que deixaré que la meva recomanació sigui la dels lectors, és a dir, el llibre que més hem venut: ‘Dientes rojos’, de Jesús Cañadas. I no és casualitat que ho sigui. També va estar premiat com a millor llibre de gènere fantàstic pel festival 42 i va ser finalista als Ignotus i als Kelvin. En Cañadas és un escriptor excepcional, amb una capacitat impressionant de transportar-te als escenaris de la història i viure’ls molt intensament. A ‘Dientes rojos’, la història comença amb la desaparició d’una jove a Berlin. Beu de l’estructura clàssica de la novel·la negre, amb dos policies, el veterà i el jove, narrat en primera persona per l’investigador novell, però poc a poc es van introduint elements que desemboquen en un terror sobrenatural excepcional, i narrat per la mateixa víctima. És una novel·la de deu. O onze.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editis?
Ànima. En el sentit de que m’ha de deixar tocat d’alguna manera. Aquella sensació que et queda quan acabes de llegir un llibre de que no deixes de pensar-hi. En la història, en els personatges, en el que els hi ha passat. M’ha hagut de deixar empremta d’alguna manera. I això és una cosa molt personal. És el que parlava abans dels llibres que estan ben escrits, però que a un mateix no li diuen res. També és veritat que hi ha llibres que als 20 anys no et diuen res i als 40 són com un xoc frontal. Que un llibre t’atrapi i et commogui d’alguna manera té molt a veure amb el teu moment vital. El meu i el de la resta de l’equip, l’Aitziber i l’Abril. No soc l’únic que decideix què es publica i què no.
Quin llibre no publicaries mai?
No sabria parlar-te de llibres en concret. Sí que tinc clar que no vull publicar res que no sigui terror, fantasia o ciència-ficció que m’agradi. Obscura és un projecte molt personal en tots els sentits, i tinc molt clar que els recursos de què disposo, i els esforços que hi dedico, són per a publicar el que a nosaltres ens agradi.
Quin és el llibre de més èxit que has editat?
Doncs l’èxit es pot definir de moltes maneres. De crítica, de premis, de vendes? Hem editat llibres d’autors de molt èxit internacional, com William Peter Blatty amb ‘L’exorcista’, que si no és el llibre de terror més venut de tots els temps poc li deu quedar, o ‘Neverwhere’, de Neil Gaiman. Són clàssics contemporanis de molt èxit. Amb nosaltres? Estem contents del resultat. A nivell de premis i vendes, ‘Dientes rojos’, de Jesús Cañadas, en castellà. I en català, dos grans autors que ens han portat moltes alegries, tant de premis com de crítica: Mireia Lleó, amb ‘Sota la Cendra’, i Albert Font, amb ‘L’hereu de la mort’. Ens encanta descobrir noves veus en català i estem molt orgullosos de tots dos!
Ets optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
L’edició en general no morirà. Hi ha dos grans grups editorials i d’altres no tan grans que publiquen i publiquen i publiquen sense parar, omplint les llibreries de nous títols. Cada vegada més.
Pel que fa a les microeditorials independents, doncs ni optimista ni pessimista. Potser el que més s’apropa al meu estat d’ànim és que estic resignat, en el sentit de que la situació és la que és. Publiquem llibres considerats de nínxol, amb un públic molt més reduït que el general. A les llibreries hi ha pocs espais destinats a títols de fantasia, terror i ciència-ficció i, a més, els dos grans grups editorials publiquen tants títols cada mes que ocupen gran part de l’espai destinat a novetats, sinó tot, a més d’omplir les prestatgeries. Tenim molt poca visibilitat i la lluita per fer-nos més visibles és constant. A fires, per xarxes, a presentacions, a festivals, a conferències… on sigui per mirar d’anar guanyat lectors mica en mica. Vull pensar que tot aquest esforç anirà donant els seus fruits. Sí, potser sí que soc optimista, però també és una qüestió de temps i de recursos.
Explica una anècdota que recordis de la teva vida editorial
El nostre primer títol va ser ‘Cinder i el príncep de Mitjanit’, una fantasia juvenil de Susan Ee que es va publicar el 12 de març. El dia 17 teníem previst fer la presentació a la Llibreria Gigamesh, però el dia 14 ja ens van tancar a tots per la pandèmia. Dos mesos tancats a casa, nosaltres, la Cinder i els altres dos títols que ja teníem impresos i al magatzem. Va ser un cop molt fort a la línia de flotació de l’editorial, però ara ho veiem com una anècdota dels temps obscurs en què va nèixer l’editorial. Molt adient, no?
Pots avançar alguna dada del llibre que treballes ara?
Els que estem treballant ara ja són títols pel 2026, així que és una mica aviat per parlar-ne. Sí que et puc avançar que, en català, tornarem a tenir a T. Kingfisher i a Grady Hendrix pel 2025. En castellà traduïts, podrem gaudir d’un nou món creat per en P. Djèlí Clark i d’un thriller de ciència-ficció molt intens escrit per Philip Fracassi. En castellà ja tenim llesta la nova antologia, ‘Obscura 4. Diez relatos’, de nou amb cinc autores i cinc autors de primera línia, i tenim previst publicar les novel·les d’altres autors consolidats com Ricard Ruiz Garzón, Alfredo Álamo, Inés Galiano, Víctor Sellés o Eva Amuedo. Pel que fa a la feina d’edició, en breu em posaré amb un manuscrit de fantasia èpica que m’ha entusiasmat, molt en la línia de The Witcher, i que veurà la llum al 2026. Hem de treballar amb molta antelació!