Aquesta setmana us recomano la música de John Patitucci (Nova York, EUA, 1959). Amb més de quatre dècades de trajectòria, Patitucci s’ha consolidat com una de les figures imprescindibles del baix contemporani. Virtuós del contrabaix i pioner del baix elèctric de sis cordes, el músic nord-americà continua sent un referent per a diverses generacions d’intèrprets.
Patitucci va començar a tocar el baix a la infantesa, però va ser a l’adolescència quan el seu talent va començar a cridar l’atenció. Després d’una formació que va combinar tradició clàssica i llenguatge jazzístic, va entrar ràpidament en el circuit professional, on va destacar per una habilitat tècnica poc habitual en músics de la seva edat.
La seva carrera va fer un gir definitiu a finals dels anys vuitanta, quan Chick Corea el va incorporar a l’Elektric Band, un dels grups clau en l’evolució del jazz fusió. Patitucci hi va desplegar un estil ràpid, precís i sorprenentment melòdic. Poc després, Corea també el va integrar a l’Akoustic Band, on el baixista va demostrar una enorme solidesa al contrabaix. Aquest doble vessant —fusió i acústic— ha esdevingut des d’aleshores un dels seus signes distintius.
La llista de músics que han tocat amb Patitucci sembla un resum abreujat de la història del jazz contemporani: Wayne Shorter, Herbie Hancock, Michael Brecker, Pat Metheny, Danilo Pérez o Dave Grusin han confiat en ell per projectes de tota mena. Va ser especialment en el quartet de Wayne Shorter que el baixista va signar algunes de les interpretacions més celebrades de la seva trajectòria, com les que recull l’àlbum ‘Beyond the Sound Barrier’.
Al marge de la seva feina com a acompanyant, ha construït una sòlida carrera en solitari. Els seus àlbums combinen una mirada experimental amb un sentit profund de la melodia i una constant exploració rítmica, sovint amb influències brasileres i llatines. De fet, és un dels baixistes estatunidencs que més ha tocat música brasilera.
Més enllà dels escenaris, Patitucci és una veu respectada en el món acadèmic. Ha publicat material pedagògic, imparteix classes magistrals arreu del món i ha estat vinculat a institucions de prestigi. Amb gairebé 66 anys, manté una activitat intensa i una curiositat artística intacta. Tant en projectes propis com en col·laboracions de primer nivell, el baixista continua ampliant les possibilitats sonores del seu instrument.
Un exemple de la seva relació amb el Brasil és l’àlbum ‘Mistura Fina’, en què fusiona jazz amb música brasilera. Gravat el 1994 a Los Angeles, va comptar amb la participació de grans figures de la música d’aquell país, com João Bosco, Dori Caymmi, Ivan Lins o qui fou cantant de l’Orquestra Tabajara, Kleber Jorge. També hi van col·laborar virtuosos com Dave Weckl (bateria), Steve Tavaglione (saxofon), Alex Acuña (percussió) o Michael Shapiro (bateria i percussió). De ‘Mistura Fina’ trio la cançó que us presento en el vídeo, «Varadero». Espero que us agradi.