La Fundació Privada Reddis va acollir aquest passat dimecres la conferència ‘Pompeu Fabra: de l’exili al decés’, a càrrec del lingüista, escriptor i activista cultural Jordi Mir i Parache.
Durant la xerrada, Mir i Parache va oferir un recorregut detallat pels últims anys de vida de Pompeu Fabra, centrant-se en el seu exili i en la fidelitat inalterable a la llengua catalana en un context de repressió política i cultural. El ponent va destacar moments clau que revelen tant la dimensió humana com intel·lectual del mestre, com el rebuig a integrar-se a la Reial Acadèmia Espanyola i la sortida forçada de Catalunya el gener de 1939.
El trajecte de Fabra cap a França, amb estades documentades a diversos indrets de l’Empordà i al Mas Perxés d’Agullana, així com la possibilitat de travessar la frontera amb passaport, va ser ressaltat per Parache com a circumstàncies determinants que l’allunyaren dels camps de concentració. Després d’anys de precarietat, Fabra es va establir a Montpeller i posteriorment a Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord, on va continuar amb la seva activitat intel·lectual i pedagògica fins al final dels seus dies.
La conferència va incloure documents i fotografies inèdites que il·lustraven episodis de la seva vida, com el gest simbòlic de desplaçar-se a Andorra per fer testament en català, o la seva producció manuscrita i la tasca de divulgació lingüística a través de les Converses filològiques i del curs de català per correspondència. “Pompeu Fabra va treballar fins al mateix dia de la seva mort”, va subratllar Parache, recordant que els subscriptors del curs van ser informats del seu decés en l’exercici 21 dels 23 fascicles.
Finalment, es van recordar els darrers reconeixements rebuts pel mestre i l’impacte institucional de la seva mort el desembre de 1948, en un context de censura que intentava silenciar la notícia, però que no va impedir que el seu enterrament esdevingués un acte de gran significació col·lectiva.