«La mort no ens roba els éssers estimats. Al contrari, ens els guarda i els immortalitza en el record», va deixar escrit François Mauriac. Tenia raó, l’escriptor francès. Els nostres éssers estimats morts, d’alguna manera, segueixen amb nosaltres. I això és així perquè no és la mort la que mata, sinó l’oblit. Amb el pas del temps ―que no ho cura tot― no m’he oblidat de l’amic Jordi Bonet ni del fet que aquest dimecres, 29 de gener, fa vint anys que va morir. Per això, permeteu-me que avui dediqui el text de la recomanació a recordar-lo a ell i una de les músiques que més li agradava: el jazz.
El Jordi Bonet era un apassionat del jazz; més ben dit, de la «música afroamericana», és a dir, també del blues, el funk, la fusió, etc. «És música per rebre-la també amb els peus», deia, perquè algunes cançons el convidaven a moure’ls. La muntanya, la ràdio, el billar, el cineclub o lliurar-se al seu esperit inquiet i lliure eren altres de les seves passions.
Parlava del Jordi fa uns dies amb la Maite Mora, la mare del periodista Joan Marc Salvat, i tots dos recordàvem amb afecte les contínues converses sobre música que mantenia amb el Santi Salvat, la parella de la Maite, al bar Casablanca de Reus, sempre amb discos sota el braç.
No era l’únic lloc, per això. El Jordi Bonet compartia converses sobre música ―i moltes coses més― en altres espais, com La Palma, el Campus, el Breda o el Dadà, i amb molta més gent, gràcies al seu caràcter afable i planer. Certament, tenia una gran facilitat per relacionar-se amb tothom i fer amics. No és gens estrany que el festival de blues de Reus i l’escenari del bar de La Palma portin el seu nom.
Ara bé, si hi ha un lloc que associo amb aquests estils musicals i la passió del Jordi per difondre’ls són els estudis de Ràdio Músic Club. Ell va ser cofundador d’aquesta emissora en la primera etapa de LANOVA Ràdio de Reus, amb el memorable programa ‘Jazz i altres herbes’. Quantes coses vaig aprendre de Miles Davis, John Coltrane, Stéphane Grappelli i molts artistes més escoltant-lo! M’encantava com presentava el programa: amb espontaneïtat i naturalitat, tal com era ell, i amb unes seleccions musicals esplèndides i ben il·lustrades.
Afegeixo Jorge Pardo en la seva llista de músics preferits. El Jordi tenia una gran fal·lera per aquest músic madrileny dedicat al jazz i el flamenc, i també per un dels instruments que tocava: la flauta travessera. La música que us presento en el vídeo és perfecta per apreciar la qualitat de Pardo i del pianista Alexis Alonso, però sobretot per evocar la persona del Jordi Bonet en aquest trist aniversari.
Chuss, posa’m una «perdiueta»!