El conegut botiguer d’El Barato serà l’encarregat de pronunciar el pregó de la Festa Major de Sant Pere 2025 aquest dimarts, 24 de juny, des del saló de plens de l’Ajuntament.
Trucada inesperada, emoció i un núvol d’incredulitat: així va rebre Josep Maria Casas la notícia que seria el pregoner de Sant Pere 2025. Conegut per la seva trajectòria comercial al capdavant d’El Barato i pels aparadors icònics que marquen el calendari festiu reusenc, Casas afronta aquest repte amb orgull, responsabilitat i una estima profunda per la ciutat.
Quina va ser la seva reacció quan el van informar que seria el pregoner de la Festa Major de Reus?
Al principi no ho vaig entendre. Quan em va trucar l’alcaldessa i em va dir qui era, vaig pensar: «Ui, què ha passat?» No és gaire habitual rebre una trucada com aquesta! Va estar parlant una estona i, de veritat, no acabava d’entendre què em volia dir. Al cap d’uns segons més, em vaig adonar que m’estava proposant fer el pregó de la Festa Major. Va ser aleshores quan em vaig quedar una mica en xoc. Ella mateixa em va dir: «Que sàpigues que el pregoner encén la tronada», però ni tan sols això m’acabava de creure. De seguida li vaig dir que sí, gairebé sense pensar-m’ho, i llavors em va caure al damunt la responsabilitat: em van venir totes les pors i el nerviosisme de cop.
Què significa per a vostè ser pregoner?
És el màxim honor que un reusenc que estima la seva ciutat pot tenir. No hi ha res més gran, per a mi, personalment. És importantíssim. I és molta responsabilitat.
Com va la preparació del pregó?
Vaig fent. Diguem que la primera setmana encara estava en una mena de núvol. No en baixava, no m’ho creia. Encara no m’ho crec, però ara ja en soc conscient, evidentment. I vaig anar apuntant coses. Realment va ser la passada setmana quan, d’alguna forma o altra, em va començar a sortir.
Ens pot avançar alguna cosa del que dirà?
Vull parlar de l’ofici de botiguer. També, evidentment, de la Festa Major i de com arribo a la festa a través del que m’agrada més, que és transformar un teixit en un vestit.
La història, els 144 anys de trajectòria, el treball comercial i el compromís d’El Barato amb la ciutat i la festa són bons motius per a aquest reconeixement.
Sí, l’únic que jo, en l’àmbit personal, per la meva forma de pensar, sempre he intentat no estar a la primera línia de les coses. Hi col·laboro i ajudo, però em costa estar-hi al capdavant. Llavors, pel meu tarannà, aquest paper és difícil de gestionar. Dit això, sé del cert que si soc aquí és gràcies a les generacions que m’han precedit i a la feina de tots els meus avantpassats. Sempre he intentat respectar aquesta tradició i continuar mirant endavant. Ho entenc, evidentment, i ara, gràcies a molta gent que em trobo pel carrer —aquest és un dels grans avantatges d’estar al centre de Reus—, m’arriba aquest sentiment que tu m’acabes d’expressar. I això m’ha ajudat molt, també, a adonar-me’n.
Un compromís amb la ciutat i la festa que ja es percep quan es contempla l’aparador d’El Barato.
El tracte amb el client i fer l’aparador són les dues coses que m’agraden més d’estar aquí. Sempre he volgut fer aquest petit gest d’acompanyar el pas de l’any a través dels aparadors d’El Barato. Em fa gràcia perquè, per a molta gent, l’aparador és el que anuncia que arriba la Setmana Santa, el Carnaval, la Festa Major… La gent viu el dia a dia, però també necessita aquestes fites que l’ajuden a marcar el temps. El Carnaval o la Setmana Santa poden variar una mica, anar amunt o avall. Sant Pere, en canvi, no. Llavors, quan la gent hi passa pel davant i veu quatre disfresses, ja sap que s’acosta el Carnaval, o que la Setmana Santa és a tocar.
L’aparador d’El Barato em trasllada a la infància. Suposo que no dec ser l’únic a qui li passa, oi?
Aquesta és una de les coses que intentaré transmetre al pregó, perquè és importantíssim tenir aquests referents. El comerç tradicional és una de les coses que t’aporta, no tant en el primer moment que hi fas una compra com quan passa el temps i mires enrere. I si quan passeges pel carrer aquest comerç ha tingut la sort d’acompanyar el pas del temps, encara ajuda més a recordar la infantesa, i sobretot a qui hi va anar acompanyat de la mare, de l’àvia… És bonic fer reviure aquests records.
Com viu la Festa Major de Sant Pere, al marge de la seva activitat comercial?
Això costarà d’entendre, però m’és difícil viure tots els actes de la Festa Major perquè la meva feina m’atrapa molt. Sovint, fins a l’últim moment estem preparant coses. Es pot dir que només quan comencen les Completes és quan puc descansar, quan em puc relaxar de tot el que s’ha anat entregant i de totes les feines que s’han fet. Aquests dies previs, doncs, soc aquí o al taller per fer la feina, i a partir de les Completes ja ho gaudeixo més. Gaudir-la, la gaudim sempre, evidentment, però treballar per a la festa et fa perdre molts actes.
Pertany a alguna entitat cultural o festiva?
Pertanyo a dues entitats: una de vinculada a la Setmana Santa, que és la confraria de Sant Tomàs d’Aquino —la dels Estudiants—, i l’altra directament relacionada amb la Festa Major, que és el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC).
Quin és l’element de la Festa Major que li agrada més?
Sempre ha estat el gegant Indi. L’únic que passa és que haver treballat amb els vestits dels gegants, i sobretot amb el de la Vitxeta, ha fet que aquesta estima cap al gegant Indi s’hagi equilibrat amb la Vitxeta.
Apunti’ns un desig seu per a la Festa Major que comença?
Que tothom visqui la seva Festa Major, perquè tots en vivim una de diferent. Sobretot, tenint en compte això que comentaves sobre el record del passat i la importància de viure el present. I, si és possible, que puguem connectar passat i present recuperant aquell infant que portem dins, amb la il·lusió que sentíem quan érem petits, almenys durant aquests dies de festa. A partir d’aquí, evidentment, la festa s’ha de treballar, s’ha de fer més gran, s’ha de perfeccionar. I una vegada passada la festa de Sant Pere, continuarem treballant per mirar de fer-la encara millor.