La reducció dels costos energètics i l’adaptació a un model productiu més sostenible són qüestions cada vegada més presents en l’activitat empresarial. Per ajudar els negocis a afrontar aquest procés, la Cambra de Comerç de Reus disposa de l’Oficina de Transició Energètica Empresarial (OTE), un servei d’assessorament que facilita la identificació d’oportunitats d’estalvi, la incorporació d’energies renovables i el desenvolupament de projectes de descarbonització. Des de la seva posada en marxa, el març de 2025, l’oficina s’ha adreçat a més de 1.000 empreses del territori per donar a conèixer els seus serveis i les oportunitats vinculades a la transició energètica.
La iniciativa compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). «L’objectiu és que el teixit econòmic i empresarial tingui un servei on plantejar consultes, impulsar projectes o validar inversions relacionades amb la transició energètica», explica Jaume Llosas, director gerent i secretari general de la Cambra.
L’oficina presta servei a les empreses del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Treballa en quatre àmbits principals: l’eficiència energètica, la generació renovable i l’emmagatzematge, la mobilitat elèctrica i les comunitats energètiques. Les empreses poden rebre orientació tècnica, suport administratiu i acompanyament en la recerca de finançament i la tramitació de subvencions. Per donar resposta a les diferents necessitats, la Cambra disposa de recursos tècnics propis i col·labora amb la xarxa d’oficines d’altres cambres, col·legis professionals i empreses especialitzades.
Segons les dades acumulades fins al segon trimestre de 2026, el servei comptabilitza 125 registres d’actuacions i projectes, entre els quals destaquen 65 relacionats amb l’eficiència energètica, 28 amb la descarbonització i 16 amb les energies renovables. També s’han registrat sis actuacions vinculades a tramitacions i subvencions, tres als Certificats d’Estalvi Energètic i dues a la mobilitat elèctrica.
Una anàlisi global per detectar oportunitats d’estalvi
L’Oficina de Transició Energètica Empresarial està gestionada per Ivette Moriën, tècnica de Transició Energètica de la Cambra de Comerç de Reus. Les necessitats energètiques varien segons la dimensió i l’activitat de cada negoci. Les grans empreses acostumen a tenir una planificació més definida i sovint recorren a l’oficina per contrastar projectes o obtenir una segona valoració. En canvi, les petites i mitjanes empreses solen necessitar una orientació inicial per identificar les actuacions més adequades.
Moriën explica que «tant les petites com les mitjanes empreses recorren a la nostra oficina per tenir una primera valoració, ja que aquestes qüestions no formen part de la seva activitat habitual». La responsable del servei afegeix que les subvencions són una de les consultes més freqüents, tot i que recomana estudiar les inversions abans que s’obrin les convocatòries d’ajuts.
Entre les qüestions que més traslladen les empreses hi ha la reducció dels consums energètics, la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la millora de les instal·lacions i la retirada d’amiant de les cobertes industrials. Per donar resposta a aquestes necessitats, l’oficina també organitza i participa en jornades, seminaris en línia i visites tècniques sobre comunitats energètiques, eficiència, petjada de carboni, fred industrial i altres qüestions vinculades a la sostenibilitat empresarial.
Una de les prioritats de la Cambra és evitar que les empreses concentrin tots els esforços en una única solució energètica sense valorar altres possibilitats. Una indústria, per exemple, pot plantejar-se ampliar una instal·lació fotovoltaica mentre manté maquinària poc eficient o unes instal·lacions amb un aïllament deficient.
«De vegades hi ha empreses molt enfocades a generar energia d’una altra manera, però potser no estan valorant altres alternatives des del punt de vista de l’eficiència energètica», assenyala Llosas.
Aquesta visió integral inclou l’anàlisi dels consums, els processos productius, la climatització i els equipaments, així com l’assessorament en la contractació d’electricitat per aconseguir condicions més favorables. La finalitat és reduir la factura i limitar l’impacte de les fluctuacions dels preus sobre els costos de producció.
Els CAES permeten donar valor econòmic a l’estalvi energètic
Una de les eines que promou l’oficina són els Certificats d’Estalvi Energètic (CAES), un sistema que permet obtenir una compensació econòmica per determinades actuacions que redueixen el consum d’energia. «Els CAES consisteixen a donar valor a una actuació d’eficiència energètica. Canviar una màquina productiva per una de més eficient implica un estalvi energètic que es pot remunerar econòmicament», detalla Moriën.
La Cambra vol donar continuïtat a aquesta tasca d’assessorament
Aquest mecanisme pot ajudar les empreses a recuperar una part de la inversió, sempre que l’actuació compleixi els requisits exigits. La responsable de l’oficina puntualitza, però, que cal assolir un volum d’estalvi suficient o agrupar diverses actuacions perquè el retorn compensi els costos de tramitació. La novetat i la complexitat d’aquest mercat fan que moltes empreses desconeguin com funciona i quins agents hi intervenen. Per aquest motiu, l’OTE també ofereix informació i assessorament sobre les possibilitats d’accedir-hi.
De les plaques solars a la retirada de fibrociment
La generació d’energia renovable constitueix un altre dels eixos de treball de l’oficina, que acompanya les empreses interessades a instal·lar plaques fotovoltaiques o incorporar bateries per emmagatzemar electricitat. El servei inclou una primera valoració tècnica dels projectes i l’orientació a les empreses sobre els requisits tècnics i administratius, així com el suport en la cerca d’ajuts.
Una de les actuacions que poden afavorir aquestes inversions és la retirada de cobertes de fibrociment amb amiant. La necessitat d’eliminar aquest material pot convertir-se en una oportunitat per renovar les teulades de les naus industrials, millorar-ne l’eficiència i aprofitar-les per produir electricitat.
«Si una empresa ha de retirar el fibrociment i canviar la coberta, pot aprofitar per instal·lar-ne una de més eficient energèticament i, si és possible, incorporar-hi generació fotovoltaica», explica Llosas. El director gerent de la Cambra també defensa l’aprofitament de les cobertes industrials per acostar la producció d’energia als punts de consum i evitar l’ocupació de sòls que poden tenir altres usos. En aquest context, segons explica Moriën, la disponibilitat d’ajuts és, precisament, un factor que pot influir en la decisió de tirar endavant aquestes inversions.
L’oficina també ofereix suport per impulsar comunitats energètiques, una fórmula que facilita la participació de diferents empreses en projectes compartits de producció i aprofitament de l’electricitat. Aquest model pot ser especialment útil en polígons industrials, on algunes naus disposen de grans superfícies de coberta, però no tenen prou consum propi per aprofitar tota l’energia que podrien generar.
Pel que fa a la mobilitat sostenible, el servei ajuda a estudiar la incorporació de vehicles elèctrics a les flotes empresarials i la instal·lació de punts de recàrrega, tenint en compte les necessitats i les característiques de cada activitat.
Les petites i mitjanes empreses, davant les dificultats de la transició
La dimensió dels negocis també condiciona la manera d’afrontar les inversions energètiques. Mentre que les grans companyies acostumen a incorporar la sostenibilitat a la seva estratègia, les micropimes sovint prioritzen les necessitats immediates i disposen de menys recursos per planificar transformacions a llarg termini.
En aquest sentit, Llosas afirma que «la gran empresa ho té molt integrat i és altament sensible a aquestes qüestions, mentre que les micropimes i els professionals actuen més en funció de l’impacte que això pot tenir en el seu dia a dia». Aquesta situació provoca que determinats projectes quedin ajornats fins que l’encariment de l’energia, una nova exigència normativa o l’aparició d’una subvenció n’accelera l’execució. La Cambra considera que cal fomentar una planificació que permeti anticipar-se a aquests escenaris, en lloc d’actuar únicament quan apareixen dificultats.
Tanmateix, la transformació energètica no depèn només de les decisions empresarials. L’electrificació dels processos industrials requereix una xarxa elèctrica amb capacitat per assumir l’augment de la demanda. En aquest sentit, Moriën destaca la importància de la nova subestació elèctrica prevista a Reus per facilitar futures ampliacions de les activitats industrials. «Si vols electrificar una part d’una planta o ampliar-la, hi ha d’haver una oferta d’electricitat. Tot ha d’anar acompanyat, perquè com a oficina sola no és fàcil fer-ho», assenyala.
El finançament públic és un altre element determinant. Moriën apunta que la Generalitat preveu línies d’ajuts vinculades a la rehabilitació energètica d’edificis i la descarbonització industrial, dues actuacions que poden facilitar la modernització de les instal·lacions empresarials.
En aquesta línia, Llosas defensa que les obligacions ambientals han d’anar acompanyades de mecanismes de suport: «No podem posar obligacions si després tots els canvis estructurals i operatius que han de fer les empreses no van acompanyats de mesures de suport».
Els Fons de Transició Nuclear, un àmbit d’actuació prioritari
La Cambra de Comerç de Reus també vol reforçar el paper de l’oficina en els projectes empresarials vinculats als Fons de Transició Nuclear, especialment als municipis de les zones PENTA I i PENTA II. La corporació considera que aquests recursos representen una oportunitat per integrar actuacions energètiques en les inversions que es desenvolupen al territori.
Llosas observa que moltes empreses incorporen mesures de sostenibilitat a les seves propostes, encara que no sempre constitueixen la inversió principal. «Hi ha molts projectes empresarials que es volen desenvolupar i que incorporen components de transició energètica», explica.
En aquest context, l’OTE pot contribuir a identificar possibilitats de millora que vagin més enllà dels criteris de puntuació de les convocatòries. Es tracta d’analitzar cada iniciativa i determinar si pot incorporar mesures d’estalvi, autoconsum o descarbonització que aportin beneficis reals a l’activitat empresarial.
«Crec que aquí hi ha camí, i aquest camí requereix conèixer molt el territori i cadascun dels projectes que hi ha, per veure com des de l’oficina podem aportar un element complementari als projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PENTA I i el PENTA II», subratlla Llosas.
La vinculació amb els Fons de Transició Nuclear permet connectar dos objectius: impulsar l’activitat econòmica a les zones afectades per la transformació del model energètic i afavorir que les noves inversions incorporin criteris d’eficiència i sostenibilitat.
La Cambra vol donar continuïtat a aquesta tasca d’assessorament, que ja havia començat a desenvolupar amb recursos propis abans de comptar amb el programa específic de suport de la Generalitat i l’ICAEN. La voluntat és consolidar l’oficina com un servei de referència per a les empreses del territori, tant per resoldre necessitats immediates com per planificar inversions que els permetin reduir la dependència energètica i millorar la competitivitat.