La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona ha defensat la necessitat d’incrementar l’oferta d’habitatge davant la pròrroga i ampliació de les zones de mercat residencial tensionat impulsades per la Generalitat. L’entitat participa, juntament amb altres organitzacions del sector immobiliari, en les al·legacions presentades contra les dues mesures i considera que la limitació dels preus del lloguer no permet resoldre per si sola el problema estructural de l’accés a l’habitatge.
La proposta de pròrroga afecta actualment 118 municipis, on resideix el 72,9% de la població catalana, mentre que la nova declaració incorporaria 53 municipis més. En conjunt, les zones tensionades arribarien a afectar el 86,1% dels habitants de Catalunya. Per a les Cambres de la Propietat, aquesta extensió posa en qüestió el caràcter excepcional de la mesura.
A les comarques de Tarragona, la nova declaració inclouria Camarles, Constantí, l’Espluga de Francolí, Masllorenç, el Montmell, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Salomó, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vila-seca. Tortosa i Reus, en canvi, quedarien fora de l’àmbit d’aplicació de la contenció de rendes.
L’entitat comparteix la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge, però considera que actuar només sobre els preus dels pisos que ja són al mercat no resol el desequilibri entre una demanda creixent i una oferta insuficient. En aquest sentit, reclama construir més habitatge lliure i protegit, mobilitzar sòl disponible, agilitzar el planejament urbanístic i les llicències i fomentar la rehabilitació.
La Cambra també demana un marc que aporti més seguretat i confiança als propietaris perquè mantinguin els seus habitatges al mercat del lloguer o n’hi incorporin de nous.
Reclamen avaluar els resultats de les zones tensionades
Un altre dels arguments de les al·legacions és la necessitat d’avaluar l’impacte de les mesures aplicades fins ara abans de prorrogar-les o ampliar-les. L’entitat considera que la Generalitat hauria de concretar quin efecte han tingut les zones tensionades sobre l’oferta d’habitatge i fins a quin punt s’han corregit els desequilibris que van justificar-ne la declaració.
La Cambra recorda també que la declaració d’una zona tensionada hauria d’anar acompanyada d’un pla específic amb mesures per corregir els desequilibris i d’un calendari per aplicar-les.
L’entitat defensa, finalment, que el debat sobre l’habitatge no s’ha de plantejar com una confrontació entre propietaris i llogaters. Considera que la dificultat d’accés afecta especialment joves, famílies, treballadors i empreses, i aposta per combinar la protecció de les persones amb dificultats amb una política orientada a augmentar de manera sostinguda el nombre d’habitatges disponibles.
La Cambra resumeix la seva posició en una idea: si el principal problema és la manca d’habitatge, la resposta no pot limitar-se a regular els pisos que ja existeixen, sinó que cal crear les condicions perquè n’hi hagi més al mercat.