Reconec que el vídeo no encisa gaire, i visionar-lo fins i tot amoïna una mica. El muntatge d’imatges canviants a tota velocitat, malgrat el ritme àgil de la peça, no crec que sigui el més adequat. Els responsables del vídeo ―el seu nom surt als crèdits del final― deuen saber el perquè d’aquest format tan, diguem-ne, «innovador». Ara bé, el vídeo ens permet escoltar com cal la «Ciaccona» de Tarquinio Merula, recreada fa uns anys per Il Giardino Armonico a la plaça Magione de Palerm (Itàlia).
Al començament de l’enregistrament hi ha una breu explicació sobre l’origen i les característiques d’aquesta dansa, la xacona. Permeteu-me que afegeixi una mica més d’informació: és una dansa barroca associada a Llatinoamèrica, que es remunta al segle XVII i que es va anar estenent per tot Europa. Al llarg dels anys ha anat adoptant diferents formes i estils. La seva música es caracteritza per un ritme ràpid i repetitiu que convida els ballarins a moure’s amb fluïdesa. La xacona va ser condemnada per l’Església pels seus moviments sensuals.
Tarquinio Merula (Busseto, 1595 – Cremona, 1665), compositor italià, organista i violinista del barroc primerenc, va ser mestre de capella a Bèrgam i a Cremona, a més d’organista a la cort de Polònia i a la catedral de Cremona. Pertanyent a l’escola veneciana, és considerat l’exponent més notable de la primitiva sonata de cambra. Va publicar la «Ciaccona» l’any 1637.
Com he dit, l’escoltem interpretada per Il Giardino Armonico, una formació amb una intensa activitat discogràfica especialitzada en música barroca. Va ser fundada l’any 1985 a Milà i és reconeguda pels seus concerts i la posada en escena d’òperes. Dirigida pel flautista Giovanni Antonini, la seva composició varia entre sis i trenta músics, en funció del programa. Sovint, és convidada pels principals festivals internacionals.
Gaudiu-ne!