L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, s’ha tret la careta. La seva proposta d’ubicar la futura estació intermodal a la seva ciutat en detriment de Vila-seca és una puntada de peu a la taula de negociació i coordinació de totes les administracions implicades en el projecte que, amb criteris tècnics de viabilitat i eficiència, havia beneït l’emplaçament vila-secà. No em sorprèn gens aquesta maniobra del socialista Viñuales, exciutadans, per fer descarrilar l’acord.
El desembre passat ja advertia en un article en aquest digital del risc de l’abraçada de l’os per part del PSC de Tarragona en tot el que afecta la definició de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Els importa més Tarragona que el Camp. És més que evident. I el més fotut d’aquest empassa-la tarragoní és que està aconseguint escalf de palmer de polítics i mitjans de comunicació de la capital de la província en una reedició casposa d’un nou episodi de guerra de campanar que demostra la vigència del tarragonisme radical i brillant que va fer popular el desaparegut Josep Maria Musté, regidor d’Unió Democràtica de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona els anys vuitanta i noranta del segle passat, sota la batuta de l’alcalde convergent Joan Miquel Nadal. Nadal era més discret i contemporitzador al costat de l’abrandat Musté.
Les reaccions a la provocació de l’alcalde de Tarragona no s’han fet esperar. La primera va ser la de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, que abandonava la taula institucional, pel menysteniment i la deslleialtat del seu homòleg tarragoní. La més recent la de la Cambra de Comerç de Reus que alerta dels riscos i conseqüències del pols de Viñuales. També han apel·lat a la recuperació del consens l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, o la portaveu de Junts a Reus, Teresa Pallarès.
Si les aigües no tornen al seu lloc, l’estació intermodal, i de retruc els diversos projectes ferroviaris que s’estan movent al Camp o futura Àrea Metropolitana de Tarragona, corren el risc d’acabar com ‘La comèdia de Falset’. L’autor d’aquesta obra de teatre bilingüe, Conrad Roure, amb el pseudònim de Pau Bunyegas, va estrenar la peça el 1869 al teatre Romea de Barcelona amb la idea original d’acabar-la amb una frase lapidària i provocadora: Ara perquè acabe bé, facen vostès lo final. La genialitat de l’autor no va agradar al públic, van reclamar l’import de les entrades, van insultar als autors i van acabar tots plegats a mastegots. D’aquí la frase cèlebre per apuntar el mal final d’una història o situació que acabarà com ‘La comèdia de Falset’.
Ja fa temps que detecto una expansió tarragonitzant en el discurs i l’acció d’institucions i entitats que, teòricament, diuen treballar per la definitiva consolidació de la cloquejada Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. L’alcalde Viñuales, que també és vicepresident de la Diputació, i el seu cap de gabinet, Gustavo Cuadrado, estan a totes les salses que es couen a Tarragona i també a Reus. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà, primer secretari del PSC de Tarragona, també presideix el Rotary Metropolità del Camp de Tarragona, club de reflexió i debat creat l’abril de l’any passat. A principis d’any, la tarragonina Elisabet Romero es va convertir en la nova subdelegada del Govern a Tarragona, ocupant la plaça que havia deixat vacant Santiago Castellà, i deixant sense efecte el nomenament que pràcticament es donava per fet del diputat socialista reusenc Andreu Martín.
En el meu article de desembre passat al qual he fet referència al començament d’aquest text, ja deia que la decisió, vestida oficialment amb l’argument que buscaven una dona, em va semblar una maniobra de control territorial com una casa de pagès. Tinc la mosca darrere l’orella amb tots aquests moviments i fins ara pensava que podien ser interpretacions conspiranoiques meves. La trastada de l’estació intermodal és un bany de realitat. Certs poders de Tarragona no han entès que la capitalitat de veritat porta implícita la visió àmplia, més enllà del terme municipal, i la generositat a l’hora de compartir projectes amb altres ciutats i municipis.
Em sembla de curta volada passar les decisions pel sedàs del rendiment que et pot donar a les futures eleccions municipals. L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona va d’una altra cosa. I desitjo que torni el consens que ara posa en perill una particular mirada d’alguns socialistes com fa anys ja va passar amb alguns convergents. De Tarragona i de Barcelona. Els ciutadans i les ciutadanes no ens mereixem que tot plegat torni a acabar com ‘La comèdia de Falset’. Els polítics que facin política pel bé públic i que deixen als actors fer teatre per distraure al personal.