Després que el consistori reusenc aprovés per majoria el pla «Reus Municipi Feminista», ara, la CUP vol que el govern impulsi la següent mesura: instal·lar dispensadors de productes menstruals gratuïts als equipaments municipals -poliesportius, centres cívics, biblioteques, museus, centres educatiu…-, a les entrades dels lavabos o en espais que no busquin la distinció de gènere. A més, reclamen que els diversos esdeveniments d’oci promoguts pel consistori també garanteixin l’accés i la distribució gratuïta de productes d’higiene menstruals orgànics.
La regidora de la CUP, Mònica Pàmies, defensa que aquesta mesura «de mínims», que presentaran al ple de divendres, pot tenir una gran capacitat transformadora: «La majoria de la població reusenca es veu abocada a comprar mensualment productes de primera necessitat com són els d’higiene menstrual. «Un cost econòmic que al llarg de la vida suposa uns 8.000 euros per persona, i la salut menstrual ha de ser una política pública i l’ajuntament ha de promoure que tothom tingui accés a productes de bona qualitat», explica.
«Té tot el sentit del món, hi ha les competències i els recursos per impulsar-ho, no entendríem que no passés», expressa Pàmies, qui ha advertit: «Davant la inactivitat d’un govern local que es creu feminista pel simple fet de tenir una alcaldessa dona, tenim el deure d’impulsar mesures i no deixar morir el compromís amb el feminisme que vam aconseguir arrencar al febrer».
Garantir la «supervivència» del català
La regidora de la CUP, Aleida López, defensa la necessitat que el consistori reusenc aprovi en el ple d’aquest divendres el Pla Local per la Llengua promogut per l’organització independentista. Es tracta d’un pla que busca assegurar el futur del català i avançar cap a la seva «plena normalització» partint del reconeixement del multilingüisme que hi ha a la ciutat de Reus.
Els cupaires plantegen tot un seguit de mesures amb l’objectiu d’arribar a dos col·lectius clau en la «supervivència» del català: les persones joves, pel descens de l’ús social en aquest sector de la població, i les migrades, per l’oportunitat que suposa situar el català com a llengua d’acollida.
Per això la CUP planteja, entre altres mesures, elaborar participativament un Pla Local per la Llengua (PLL) amb l’objectiu de defensar els drets lingüístics de la població, fomentar activament el coneixement i l’ús del català i reivindicar-lo com la llengua pròpia del municipi i el país; dotar la regidoria de Política Lingüística del pressupost i recursos humans suficients per a l’elaboració i posterior implementació del PLL; potenciar la Taula Local per la Llengua de Reus i establir-ne una convocatòria amb periodicitat estable, amb l’objectiu d’impulsar un procés participatiu d’elaboració del Pla Local per la Llengua; crear una campanya, en el marc del PLL i definida a partir de la Taula Local per la Llengua, sota el nom de «Reus parla català»/»A Reus, en català!» o similar, per al foment de la llengua i el seu valor tant instrumental com simbòlic; garantir la competència lingüística en català dels treballadors municipals, amb una oferta regular de cursos de perfeccionament de la llengua que prioritzi el personal responsable d’atendre directament la ciutadania o garantir amb partida pressupostària pròpia o a través de les subvencions pertinents la suficiència de cursos i places de llengua catalana per a adults al municipi, d’acord amb la demanda existent.