Soc una persona molt, molt poc interessada pel futbol. De fet, més aviat em fa una mica de mandra i malicia. Però quan la cosa es polititza o s’hi afegeixen dosis importants de cicateria i de ximpleria, aleshores sí que em mortifica.
Ho dic perquè l’altre dia no vaig poder evitar posar-me a riure quan vaig veure un senyor que devia tenir setanta i escaig anys i Pel fet de trobar-se a Salou, dedueixo que probablement no era d’aquí —potser de Madrid, de Saragossa o d’algun altre lloc d’Espanya— i portava una samarreta de la selecció nacional, la vermella. Concretament, la vermella, després d’haver guanyat el campionat del món, eh?
Però el que em va cridar especialment l’atenció és que la samarreta era, precisament, la d’en Cucurella. Cucurella, que afegia un altre jugador format a la Masia a l’alineació. Cucurella, que tots sabem l’esforç que ha hagut de fer el Real Madrid per fitxar-lo i poder tenir, com a mínim, un jugador a la selecció Española per jugar aquest Mundial. Cucurella, que penso que la va encarregar expressament i la varen enviar de Madrid, no crec que fos de les que havien imprès d’avui per a demà la de Cucurella.
No entraré ara en el tema Cucurella, però em va fer molta gràcia pensar que, de tots els jugadors possibles, hagués triat precisament aquest per celebrar la victòria. És a dir, em va semblar una mica forçat posar-se la samarreta d’en Cucurella per celebrar que Catalunya i Euskadi han guanyat el Mundial.
Ho vaig trobar tant, tan forçat que no he pogut evitar dir-hi alguna cosa.