Per a molta gent, hi ha massa estrangers. A Reus i a tot arreu, si ens fixem en Catalunya. És una preocupació social important, fins al punt que hi ha partits que creixen a partir d’aquesta idea, i que prometen que quan manin a l’Ajuntament (si manen) «controlaran» el padró d’habitants, que no es pot controlar perquè hi ha lleis i normes que obliguen els ajuntaments a fer determinades coses, entre les quals hi ha la de mantenir al dia el padró amb dades reals.
Per a molta altra gent, la població immigrant és un col·lectiu que la societat necessita i que calen les condicions necessàries perquè pugui viure amb dignitat, perquè són persones i com a tals tenen drets. Entre aquesta altra gent, n’hi ha que aquests últims mesos han dedicat hores i esforços a ajudar i a fer d’Estat (això de fer normes i lleis sense recursos per aplicar-les, com la Llei de la Dependència és costum en aquest país) atenent immigrants durant el procés de regularització extraordinària obert pel govern. És el cas de Reus Refugi, entitat que a Reus ha tramitat 220 sol·licituds de regularització i ha emès 839 informes de vulnerabilitat.
Hi ha un sector de població, doncs, que diu que la immigració, més que un problema, és el problema. No proposen solucions o, si en proposen, no saben com respondre a la pregunta de què farem si tots els nouvinguts se’n van. Proposen solucions fàcils a problemes que són d’una gran complexitat i que tenen una dimensió global. I, com feia el feixisme dels anys trenta del segle passat, consideren la immigració com la causa principal de molts dels problemes: Llistes d’espera, serveis públics insuficients, absència de places escolars… I aquest és un missatge que un sector significatiu de la població ha comprat. L’immigrant els genera por. I és clar que hi ha qui ho aprofita.
Els partits d’esquerra no han sabut respondre a aquest missatge. La immigració no és un problema, diuen. I aquí hi ha l’error. Sí que ho és, no tal com es planteja des de qui aprofita la por, però sí des del punt de vista de la gestió de determinats aspectes, on l’administració ha fallat. La prova és la feina que aquests últims mesos ha fet Reus Refugi, l’aportació de la societat civil compromesa per ajudar a dignificar una realitat i que, o assumim que existeix i que cal abordar, o els que s’aprofiten de la por acabaran d’espatllar.