Fa uns dies, alguns col·lectius del Priorat van sortir al carrer. Volien defensar el seu riu i el seu camp. I ho entenc, perquè sense aigua no hi ha vida. Però entre les pancartes hi havia un missatge que ens hauria de doldre i fer reflexionar: “Reus ens roba”. Això no és cert. Els problemes d’abastiment d’aigua necessiten accions i solucions, no retòriques buides que busquen esventar conflictes territorials. I ho sé perquè visc aquí i conec la història.
La sequera que ha afectat el Priorat i el Baix Camp els darrers anys requereixen solucions que governs precedents no van prioritzar. Solucions que ja estan en marxa:
La finalització de la canonada de nou quilòmetres per connectar el pantà dels Guiamets amb l’aigua de l’Ebre serà una realitat ben aviat gràcies al fet que un govern socialista la va categoritzar com a urgent, escurçant el termini d’obres.
La connexió entre el canal Garrigues Sud i la Comunitat General de Regants d’Aigües del Riu Montsant, prevista pel 2026 i impulsada pel Govern de Salvador Illa, permetrà que els agricultors de cinc municipis del Priorat i de la Palma d’Ebre a Ribera d’Ebre tinguin garantida l’aigua per a regar en cas que es torni a produir un episodi de sequera. L’impuls per la construcció d’una potabilitzadora i un nou dipòsit d’aigua a la Vilella Baixa o els ajuts de sis milions d’euros per ajudar les administracions locals a executar projectes amb l’objectiu de guanyar resiliència envers el subministrament d’aigua són dos exemples més en com aquest govern socialista treballa per erradicar el problema de subministrament d’aigua que ha patit el Priorat els darrers anys.
Sobre la suposada “insolidaritat de Reus”: Reus fa dos anys que no capta ni una sola gota del pantà de Riudecanyes. Hi té dret, sí. Però Reus no ho fa. Ho fa perquè així els regants poden tenir més aigua per als camps. I això no és poca cosa. És un gest enorme de solidaritat col·lectiva. De tota una ciutat.
Mentrestant, Reus continua pagant per mantenir aquest sistema. No és gratuït. Reus hi posa diners, i no pocs. I ho fa sabent que ara mateix no en treu benefici directe. Però ho fa igual, per solidaritat: perquè sense aigua el camp s’atura, i si el camp s’atura, el territori s’afebleix.
Per això, escoltar un “ens roben” fa mal. Fa mal perquè és injust. I perquè alimenta una cultura de la confrontació que potser escalfa l’ànim, però no resol res. És fàcil assenyalar amb el dit. És més difícil asseure’s i parlar. Però si de veritat volem resoldre els problemes d’aigua, aquest és l’únic camí: diàleg i solucions compartides.
Aquí cal reconèixer dues coses. La primera: la decisió valenta de l’alcaldessa Sandra Guaita. Ha mantingut la línia de no captar aigua, per respecte al conjunt del territori. La segona: el paper del Govern de Salvador Illa, que en poc temps ha estat capaç de posar sobre la taula solucions reals, després d’anys de mirar cap a una altra banda.
No ens enganyem: si volem un futur per al Priorat, pel Camp de Tarragona i per tot Catalunya, només hi ha una via. Asseure’s, parlar, entendre’s. Ja hi ha prou gent escampant «fake news» i discursos que divideixen. No siguem nosaltres qui caiguem en aquesta trampa.
Som un sol territori. Compartim l’aigua, compartim el futur. I si volem que aquest futur sigui digne, l’hem de construir junts. Amb respecte, amb acord i amb veritat. Sempre.
Alberto Bondesio és diputat del PSC al Parlament de Catalunya.