Fa poc m’ha arribat una donació de vinils molt variada. Entre tots els discos, m’ha cridat especialment l’atenció un grapat de senzills promocionals de Fundador, aquells que Bodegas Domecq regalava fa anys amb la compra d’una ampolla de brandi. Remenant la col·lecció d’Antonio Machín, hi he trobat la cançó «Dile» i ho he tingut clar: aquesta serà la recomanació d’aquesta setmana.
La versió de Machín, amb aquell particular estil romàntic que el va convertir en un dels grans intèrprets de la cançó popular, em porta a una altra versió de «Dile» molt més coneguda per tota una generació, la de Luis Aguilé. El 1963, Aguilé va convertir aquesta peça associada a l’amor etern, l’estiu, la joventut i l’ambient yeyé dels seixanta en un dels seus grans èxits. Però darrere d’aquella cançó hi havia una història molt més llarga.
Per trobar-ne l’origen hem de viatjar fins als Estats Units i conèixer Bert Berns, un dels compositors i productors més importants dels anys seixanta. Nascut al Bronx el 1929, Berns va créixer envoltat de rhythm-and-blues i música llatina, i fins i tot va tocar en diversos clubs de l’Havana. Després del seu retorn de Cuba, va entrar en el món discogràfic i es va moure en l’entorn del mític Brill Building de Nova York, centre neuràlgic de la composició pop.
El seu estil barrejava gòspel, ritmes llatins, rock i pop. D’aquella combinació en van sortir clàssics com «Twist and Shout», «Under the Boardwalk» o «Everybody Needs Somebody to Love». Entre les seves composicions hi havia «Tell Her», enregistrada el 1962 per Johnny Thunder sota la producció del mateix Berns, sense gaire repercussió. La història va canviar quan va arribar a The Exciters, que, amb nous arranjaments, la van convertir en «Tell Him». La veu de Brenda Reid va fer que la cançó fos un èxit.
El 1963, Luis Aguilé en va fer la versió espanyola, titulada «Dile», que va triomfar tant a l’Estat com a l’Amèrica Llatina. A França, Claude François també en va enregistrar una versió, «Dis-lui», que va tenir una bona acollida. I entre totes aquestes adaptacions, trobem la d’Antonio Machín, que va portar «Dile» al seu inconfusible terreny romàntic.
La història de «Dile», doncs, és la d’una cançó que, canviant de títol, de veu i d’idioma, va acabar fent la volta al món. Però també és una bona oportunitat per reivindicar la figura de Bert Berns, un dels compositors fonamentals de la música popular dels anys seixanta, que va morir prematurament el 1967 amb només 38 anys.