Aquest dissabte, 6 de juny, a dos quarts de 7 de la tarda, tindrà lloc la inauguració, amb motiu de l’Any Gaudí, de la intervenció artística a la façana de la residència universitària Sant Joan de Reus, a càrrec del muralista Jonatan Carranza Sojo (@sojo.jc). L’acte comptarà amb l’actuació de la banda de la Verònica i les intervencions de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el diputat d’Ensenyaments Artístics de la Diputació de Tarragona, Josep Baiges; la presidenta de l’Associació Amics de Gaudí de Reus, Maite Gaudí; el mossèn Joan de Ribas, de la Parròquia de Sant Joan, i el muralista Sojo. Des de Reusdigital.cat hem parlat amb Sojo aquests dies sobre l’art urbà i la seva trajectòria professional.
Sojo va néixer a un poble de Càceres, Madrigalejo, l’any 1980, i va ser en la preadolescència quan va tenir el seu primer contacte amb el graffiti, quan un noi de Getafe (Madrid), un «flechero» de l’època, va portar el seus esbossos al municipi on vivia Sojo. «Em va explotar el cap, i per a mi va ser un despertar artístic», manifesta. Des d’aquell instant, Sojo es va endinsar de ple en l’art urbà.
El graffiti modern té els seus orígens als anys 60-70 als Estats Units, amb especial incidència a Nova York, i va sorgir com un «crit d’atenció», en paraules de Sojo. Més tard va ser quan la cultura del hip-hop va aglutinar diferents branques, com són el breakdance, el rap i el graffiti. Així doncs, va esdevenir una moda perquè la gent la consumís. «Per a mi pintar va esdevenir una necessitat», puntualitza. Tal com explica l’artista, la promocionaven com un «acte de rebel·lia». Amb tot, Sojo posa en relleu valors que s’hi promovien com el treball en equip o l’afany de superació d’un mateix: «El teu màxim competidor eres tu».
Quan Jonatan va haver d’escollir què estudiar a la universitat, va optar per matricular-se al grau d’Arquitectura, una «bona barreja» entre ciència i creativitat. Durant un temps es va dedicar professionalment a l’Arquitectura Tècnica, però confessa que l’any 2015, malgrat que ho compaginava amb l’assistència a una escola d’art on cursava dibuix i gravat, quan carregava molta feina, va «petar» i ho va deixar. «La meva vida és art, necessito crear i necessito transmetre», assenyala.
Des de fa ja uns 10 anys Sojo està endinsat de ple en la realització de murals de grans dimensions. Ara, tal com indica l’extremeny, el sector s’ha «institucionalitzat». «L’art urbà ha agafat molta força, els ajuntaments volen murals als seus carrers, i ha arribat per quedar-se», es reafirma. «Els xavals que fèiem graffitis als 90 tenim ja 40 anys i hem treballat moltíssim», afegeix.
En l’actual etapa del postgraffiti, Sojo subratlla que més enllà dels encàrrecs de les institucions, hi ha una tendència cap a un art molt més abstracte i expressiu, a través d’un llenguatge menys «depurat» amb traços més «bruts» que s’allunyen del que engloba la «perfecció». En un futur, l’artista confessa que li agradaria tornar de nou a l’espai íntim que ofereix un estudi, però a hores d’ara es troba immers en el món dels murals.
‘Muro crítico’: art, sensibilització i entorn rural
Des de fa una dècada, la Diputació de Càceres impulsa el projecte ‘Muro crítico’ (@murocritico), comissariat per Sojo. Un grup d’artistes, entre ells el protagonista d’aquest article, va presentar el projecte a l’ens supramunicipal per fer valdre la seva feina i demostrar la importància de la seva tasca. «Pintem en zones rurals de Càceres», explica Sojo, qui afegeix: «Que nens i nenes creixin veient com ‘normal’ les obres d’art urbà per a mi és un triomf».
Defugint de tòpics, Sojo mai ho ha dubtat: no vol marxar d’Extremadura. «A mi m’agrada la meva terra, on entre tots podem construir alguna cosa millor». Ara, assegura que tenen «assentada» la seva figura. «Ens hem convertit en marca Extremadura», celebra. «És genial veure com s’inclouen els nostres murals en els vídeos promocionals», conclou.