Tres mesos després del balanç de govern que va fer el grup municipal d’ERC a Reus per plasmar la seva «manera de fer», els cinc regidors republicans que hi ha actualment al ple –Noemí Llauradó, Daniel Recasens, Marina Berasategui, Montserrat Flores i Òscar Subirats– han ofert una nova atenció als mitjans per destacar els reptes a mig i llarg termini que té la ciutat i com l’any vinent serà l’any «clau» del mandat, quan es farà «més evident que mai» el resultat de la seva tasca de govern.
Preguntada per qui serà el o la número 1 de cara a les eleccions de 2027, després que a la ciutat veïna, Tarragona, s’hagi decidit aquest cap de setmana ja que ho serà Xavier Puig, Llauradó ha incidit que ara estan «centrats» en els projectes que han de tirar endavant, «fruit d’una feina d’ERC», i malgart no haver negat que com a partit polític tenen l’any 2027 al cap, ha assegurat que, tenint en compte la «idiosincràsia» de cada municipi, s’engegarà l’engranatge a la secció local en el «moment oportú».
Ara fa uns dies, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va detallar que la ciutat no necessitava un auditori com el que planteja la Diputació de Tarragona, ens supramunicipal de qui Llauradó és la presidenta. En resposta a les declaracions de Guaita, el portaveu del grup municipal, Daniel Recasens, ha apuntat que «l’ajuntament no pot menystenir» la proposta que fa la Diputació, i Noemí Llauradó, amb la intenció de «treure la mala maror que s’ha produït», ha explicat que l’equipament d’abast metropolità, que esdevindrà un «apèndix» de l’Escola i Conservatori de la Diputació a Reus, respon a una necessitat d’ampliar espais de l’administració supramunicipal, però que «de retruc», beneficiarà «molt positivament» la ciutat amb la possibilitat d’acollir-hi actes com concerts de gran format i orquestres.
Quant a la ubicació de l’auditori, sense confirmar-la, Llauradó ha asseverat que des de la Diputació la tenen «clara», que s’ha plantejat a l’ajuntament i que s’està treballant a nivell tècnic. Fa uns dies va ser notícia que el consistori havia plantejat com a lloc, l’espai on s’està habilitant la futura Escola d’Oficis, al Vapor Vell. Des d’ERC Reus, Recasens ha recordat que el projecte de formació professional és el que es preveu al Vapor Vell al PAM 2023-2027 i que per tant, és «poc viable» un auditori allà.
En l’ambit empresarial, i en relació a l’Escola d’Oficis, que buscarà oferir «formació de qualitat» que respongui a les necessitats del sector empresarial, es preveu que abans de 2026 ja es comencin els treballs de construcció i habilitació de l’interior de l’edifici i que el 2026 es defineixi l’òrgan de governança compartida i participativa, tant amb l’administració pública com amb la part privada. Pel que fa a la fase que està en marxa del projecte Reus Espais Vius, a l’antic barri de Santa Teresa, el regidor de l’àrea, Òscar Subirats, ha detallat que avança a un ritme «més accelerat que l’esperat».
La transformació urbanística també continuarà veient resultats l’any vinent, ja que serà quan es redactarà el projecte executiu de la rehabilitació del barri del Carme (nous HPO, aparcament subterrani i desdoblament del CAP Sant Pere). Abans de Nadal, es preveu que s’enllesteixi la segona fase de pacificació del carrer Ample i que la tercera, de vertebració amb la plaça de la Llibertat i de Pintor Fortuny, sigui una realitat el pròxim estiu. I quant a la transformació de la zona del Carrilet, aquest mes d’octubre, el ple de l’ajuntament aprovarà la modificació urbanística que permetrà impulsar una nova illa d’equipaments al sud de la ciutat, i s’ha donat a conèixer que el projecte ha estat seleccionat provisionalment per rebre 6 MEUR d’ajust dels fons europeus FEDER.
De cara enfora, l’any 2026 es viura l’Any Nacional Gaudí, moment clau per posar en pràctica l’estratègia de projecció exterior que ha de dur a terme l’ajuntament i l’agència Reus Promoció. Reus serà l’escenari de molts actes, entre ells, de l’obertura, que se celebrarà abans que acabi el 2025 i explicarà els orígens de l’artista Antoni Gaudí. També serà l’any de la renovació del Gaudí Centre, que començarà en la tercera planta amb un projecte immersiu.
En l’àmbit cultural, els treballs de reforma del Museu d’Art i Història avancen a bon ritme i en breus començaran les obres a Presó 13, l’antic Centre Catòlic, que esdevindrà un nou espai de dinamització cultural. I pel que fa a la llengua catalana, Recasens ha posat en relleu la importància de la tasca del Consorci de Normalització Lingüística i d’iniciatives que neixen de la demanda civil en defensa de l’ús del català, com el Correllengua.
Quant al projecte «estrella» de la regidoria de Participació Ciutadana, la regidora responsable de l’àrea ha avançat que aviat es donaran a conèixer els detalls de la pròxima convocatòria del Pressupostos Participatius, els quals incorporen a l’acció de govern propostes que planteja directament la ciutadania. Es preveu que incorporin enguany lògiques i itineraris específics per a la infància i l’adolescència.
Uns pressupostos per al 2026 encara per definir
«Necessitem uns pressupostos de 2026 pensats per a la ciutadania reusenca», ha apuntat Llauradó, qui ha conclòs que des d’ERC estan treballant «fermament» perquè siguin els «millors».