Sent dijous 25 de setembre un dels dies clau de les Festes de Misericòrdia de Reus, coincidint en aquestes dates a escala internacional amb la tempestuosa intervenció del president dels Estats Units al principal faristol del plenari de l’ONU a Nova York dimarts passat, em ve a la memòria la novel·la de Benito Pérez Galdós, ‘Misericòrdia’, precisament pels personatges que hi desenvolupen el seu argument, no gaire lluny —en una forma literària de veure-ho— de la quantitat de personatges que Trump va enumerar a l’hora d’abordar el drama de la migració i sobre la mala sort que patim a Europa en aquest aspecte.
Tot i que la novel·la galdosiana va ser publicada per primera vegada el 1897, no serà fins a l’edició de 1913 que el mateix autor redacta un pròleg en què confessa que a ‘Misericòrdia’ es va proposar descendir a les capes més ínfimes de la societat madrilenya (Madrid és la vila on es desenvolupava la història, però aquest detall és irrellevant —com es veurà després— per al propòsit d’aquest escrit), “descrivint i presentant els tipus més humils, la suma pobresa, la mendicitat professional, la ganduleria viciosa, la misèria, dolorosa gairebé sempre, en alguns casos picaresca o criminal i mereixedora de correcció”.
El pròleg afegeix que “per a això vaig haver d’emprar llargs mesos en observacions i estudis directes del natural, visitant els amagatalls de gent miserable o delinqüent que s’allotja als populosos barris del sud de Madrid. Acompanyat de policies vaig escorcollar les cases de dormir dels carrers de Mediodía Grande i del Bastero, i per penetrar en els repugnants habitatges on celebren els seus ritus nauseabunds els prosèlits més degradats de Bacus i Venus, vaig haver de disfressar-me de metge de la Higiene Municipal (…)”.
En fi, qui hagi tingut l’interès, la paciència potser, i fins i tot les ganes de fer un seguiment del discurs de Trump a l’ONU (no ens enganyem, el que ell digui pot causar terratrèmols polítics allà on se’n repliqui l’eco) coincidirà benèvolament amb mi que la descripció del més desolat de la població que emigra als Estats Units, amb un alt grau de presumpta picaresca criminal, i que la seva Administració ha aconseguit situar al “zero” (amb “z” anglesa) pel que fa a estrangers il·legals pujant al mur fronterer perimetral del país, ens recorda, almenys literàriament, al conjunt d’éssers de Misericòrdia que, a causa d’una errònia i mal entesa correcció política europea —segons el president nord-americà— ens portarà al desastre poblacional i destruirà els nostres valors com a nacions del Vell Continent.
La mateixa Casa Blanca, en resumir les frases que qualifica de les més importants pronunciades per Trump, copia el que ell va dir dimarts davant l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre el tema que ens ocupa aquí: “Durant quatre mesos consecutius, el nombre d’immigrants il·legals admesos i que ingressen al nostre país ha estat zero… El nostre missatge és molt simple: si entres il·legalment als Estats Units, aniràs a la presó o tornaràs al teu lloc d’origen”.
Certament, el pessimisme aparent de l’obra de Benito Pérez Galdós contrasta amb la visió catastrofista del president dels Estats Units, ja que, tal com va descriure en el seu moment un reconegut crític literari, “en contemplar la realitat espanyola, la novel·la galdosiana es desfà en ironia, optimisme i bondat en somiar un futur millor”. Tanmateix, la condemna de Trump per les polítiques migratòries europees causa estupor per la cruesa i la forma immisericorde amb què ha abordat aquest delicat assumpte a Nova York. Trump, doncs, ja ha escrit la seva «Misericòrdia». Això així, sense esperança per al futur.
Ricardo Mor és diplomàtic.