La normalitat instaurada oficialment segons l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, és no fer esment del dèficit fiscal que any rere any s’acumula, deixar que la xarxa ferroviària peti per tot arreu a conseqüència de la manca d’atenció en dècades; incomplir sistemàticament els pactes, acords i lleis i quedar tan amples, a més de deixar torpedinar i empastifar la defensa, l’ús i l’aprenentatge de la llengua pròpia de Catalunya.
Doncs sí, i anirem a demanar que ens deixin participar de la versió actualitzada del cafè per a tots. Com ara som normals poden continuar comptant amb el que representa Catalunya dins d’Espanya: no protestarem, les diferències i singularitats quedaran com trets folklòrics i per ús intern dels catalans. Clar, que a Espanya ja hi ha catalans totalment integrats que hi queden la mar de bé.
Aquesta és la normalitat que resulta més barateta, la que no requereix massa esforç per inquietar als que tant ens estimen i que ens volen sempre al costat. Encara que només sigui per evitar el maldecap monumental d’on treure el 19% que aporta Catalunya als pressupostos generals de l’Estat, si en el cas de millorar algú s’avingués a pactar una estructura territorial diferent.
La normalitat que permet dir-los a la cara que ens poden continuar maltractant i insultant, que nosaltres ja ens ho prendrem, fins i tot, com una mostra d’estima.
Doncs sí, la normalitat que ha tret del focus les reivindicacions identitàries que per segons quines tendències promogudes tant mal han fet als catalans.
Ara només falta que aquesta normalitat es noti més enllà de la propaganda que entra per les orelles, perquè no ho és gens de normal, per exemple, que en un Estat, diuen que divers i plural, una persona que se sent catalana a Catalunya hagi de renegar del seu sentiment perquè no pot viure plenament en català.
I de la mateixa manera es podrien anar detallant situacions que queden dins de la normalitat, sempre que segueixin les pautes marcades i estandarditzades. Perquè mentre no es vulgui caminar a un pas diferent de l’establert, únic i en algun aspecte estrany, tot és normal.