El projecte de la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que s’ha de construir al costat de l’Hospital Universitari de Sant Joan sembla que ara ja està seriosament lligat. El Consell de Govern de la URV va aprovar el passat mes de juny una partida de gairebé 2 MEUR per fer l’estudi de la fase prèvia i el finançament de tota l’obra està negociat amb el Govern de la Generalitat que espera el moment oportú per fer-ho públic. El 2023 l’ajuntament presidit per Carles Pellicer ja va finançar uns estudis previs del projecte de nova Facultat que va lliurar al rector, Josep Pallarès.
Les negociacions per tenir nou pressupost per al 2026 estan condicionant aquest i altres anuncis que el president Illa té a la cartera. Però la música que ens arriba de la nova Facultat sona més afinada que en altres ocasions. Reus s’ha guanyat a pols ser ciutat universitària per la seva capacitat de crear fronts comuns entre els polítics locals i la societat civil. Va passar amb la Facultat de Medicina nascuda el 1977 a Tarragona i rescatada de la seva agonia pels reusencs el 1981 quan es va lliurar l’actual edifici a la Universitat de Barcelona a la qual estaven adscrits els estudis. El novembre s’inaugurava la nova seu i ara, més de quaranta anys després, ja toca fer un pas endavant. Ho reclamen el professorat, els investigadors, els treballadors de l’administració i els alumnes.
El prestigi assolit pel centre, des del 1992 peça clau de la Universitat Rovira i Virgili, justifica a bastament que la Generalitat compleixi els seus compromisos. L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ara ubicat a l’Hospital de Sant Joan, també demana tenir un espai de futur a la nova Facultat. La capacitat docent i investigadora acumulada a Reus en el triangle Facultat, Institut i Hospital i els seus resultats científics i assistencials justifiquen la inversió pròxima als 80 MEUR que costarà el nou complex.
A la dècada dels setanta del segle passat ciutadans i empresaris reusencs es van jugar els diners i el aleshores president de la Diputació, Francesc Cailà, el càrrec polític i Medicina va arribar a la ciutat. El periodista Josep Antoni Domènech en dona detalls de l’operació a l’article «Una societat anònima per crear la Facultat de Medicina» publicat al digital Reus Empresa el 20 d’octubre de 2023. El 1988 arribaven els estudis d’Economia, aleshores anomenats Ciències Empresarials, i que es van situar al passeig de Misericòrdia. El 2005, creada ja la URV, es va implantar l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. I abans, el 2001 va arrancar el Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), adscrit a la URV que va tenir com a principals impulsors locals als dos regidors convergents Tomàs Barberà i Andreu Pujol. És molt il·lustratiu l’article d’Isabel Martínez «Universitat i Reus, més que 25 anys de relació» publicat a Reusdigital.cat el 26 de desembre de 2016.
El compromís de la ciutat amb els estudis universitaris és de pedra picada i, quan ha convingut, ha fet arribar la veu als diferents governs de la Generalitat i també s’ha rascat la butxaca. És el millor camí per exigir els serveis públics que Reus es mereix i per reforçar la seva capitalitat mitjançant els fets atès que no tenim el reconeixement administratiu, amb el permís de la comarca del Baix Camp. És la diferència entre el tracte que reben algunes ciutats pel fet de ser i el que es dispensa a les que opten per fer. I la història acredita que Reus s’ha convertit en una notable ciutat universitària gràcies a la constància local que ha sabut guanyar-se la confiança de l’administració.
Doncs ara toca una nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que, juntament amb l’Hospital i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, disposin dels espais, les eines i els recursos per explotar l’enorme capacitat de coneixement sanitari concentrat a Reus. I de Reus al món. Perquè el coneixement i la innovació no tenen fronteres. De moment des del març tenim la distinció estatal de Ciutat de Ciència i Innovació que va recollir l’alcaldessa, Sandra Guaita. Ara s’obren les paraules i calen els fets. La inversió del govern d’Illa dels 80 milions per fer una nova Facultat de Medicina és inajornable. Si Catalunya vol liderar, Reus també. I ho farem amb el Pla de Barris que ha de transformar el sud de la ciutat, però també consolidant el fet de ser un referent universitari. Les dues coses són necessàries i estan a la teulada del Govern de Tothom de Salvador Illa.