L'evolució de l'economia en aquests darrers dos anys afectats per la pandèmia, comporta canvis significatius en la distribució de la riquesa. De fet, caldria dir que està accentuant una tendència que ja fa temps que es va produint, però que ara resulta molt més impactant. El darrer informe de l'ONG Oxfam posa sobre la taula l'increment de la pobresa al món, d'acord amb les seves dades, el 99% de la població ha vist reduida els seus ingressos, al mateix temps que tan sols 10 persones han duplicat la seva fortuna en aquest darrer període, igualant l'import que representaria els diners dels 3.100 milions de persones més pobres.
Aquestes xifres, tot i ser molt dures i per descomptat injustes, a vegades per ser el que s'anomena "grans nombres", fa que perdi la percepció del seu impacte en la nostra societat. Un fet que no impedeix que les conseqüències d'aquest empobriment general ens puguin afectar a tots. L'Institut Estadístic de Catalunya ens diu, que durant l'any 2020 el 21,7% de la nostra població estava en risc de pobresa, incrementant-se en més de dos punts amb relació a l'any anterior.
Aquest entorn de pèrdua de capacitat econòmica, ha portat entre altres fets, segons es deriva d'un informe del Consell General del Notariat, les famílies de Catalunya, a la xifra més alta de tota la història, de renúncies d'herències, superant les 10.000. Segons el mateix informe, en la majoria dels casos ho ha estat per la incapacitat econòmica de poder fer front a les despeses que comportaria la seva acceptació.
En aquest entorn de dificultats econòmiques per la qual travessa una part important de la nostra societat, hem tingut l'oportunitat de saber, una vegada més, que la classe política i el seu entorn viuen en un món diferent, en el qual, com fa la dita popular, "tirar amb pólvora de rei" resulta molt fàcil. En aquest cas, els diners de la ciutadania a través dels seus impostos. Vàrem saber, tot i que es va continuar fent, que els nostres diputats, estant en pandèmia i no poder assistir a les sessions presencials del Parlament, encara cobraven les dietes de desplaçament, a excepció de la CUP, dietes lliure d'impostos, al mateix temps que la ciutadania veia reduïda la seva nòmina per no poder anar a la feina, per la mateixa raó, amb l'aplicació de les mesures contra la Covid.
No n'hi ha hagut prou. Coincidint amb l'informe de la pobresa al món, ens assabentem que hi ha una partida pressupostària al Parlament d'1,7 milions d'euros destinada a pagar unes persones durant cinc anys perquè no vagin a treballar, rebent aquests afortunats unes xifres anuals que oscil·len entre els 56.000 euros i 140.000 euros. Òbviament, no són entre els 10 més rics del món, però pot ser sí entre les fortunes que l'han vist incrementada significativament en els darrers anys.
Una vegada s'ha destapat aquesta norma aliena al funcionament normal del funcionariat, tots els partits han posat el crit al cel i han declarat que ells no en sabien res. Aquesta norma es va crear durant la presidència d'Ernest Benach, qui per cert va manifestar en el moment en què es va conèixer la notícia, per justificar-ho, "que era una mesura que tenia sentit l'any 2008". Cal recordar-li que aquell any va ser el començament de la gran crisi, de les retallades que encara patim i que va portar moltes famílies a l'atur. Va seguir amb la presidenta Núria de Gispert; Carme Forcadell, qui va aprovar el gener del 2017 l'actualització de la norma; Roger Torrent, amb 18 persones beneficiàries i, actualment, amb la presidenta Laura Borràs, que si bé no estan executades, també ha concedit 12 llicències.
Com és possible que els partits polítics no en sabessin res, si s'aprovava a la mesa del Parlament amb representació dels grups cada una de les llicències? Si bé és cert que es delegava l'autorització, que no vol dir desentendre's, en el secretari general. Un fet curiós perquè aquesta figura és beneficiada d'aquestes nòmines no treballades, ara de les 21 persones. Hi ha dos exsecretaris generals. Si realment fos així, caldria pensar que no hi ha prou transparència, no ja envers la ciutadania, que certament no hi és, com s'ha demostrat, sinó tampoc amb els grups parlamentaris, fet molt greu si no veiéssim que aquestes negacions de coneixement del fet és, com ens tenen acostumats, una sortida per no assumir la responsabilitat.
Mentre es feia aquesta despesa d'1.700.000 euros en 21 persones, la Generalitat publicava al DOG de 7/5/21, com ajudes per combatre les pèrdues dels petits negocis, la xifra de 6.820.000 euros en subvencions per tot l'àmbit del comerç, dels serveis i la moda. Millor no fer-ne el càlcul de la seva distribució. Cal pensar que l'expressió de servidor públic és quelcom més que la definició d'una feina, ha de ser un reflex de la societat a la qual serveixen i mai no han de trobar-se ni per sobre ni al marge d'aquesta. Tan sols la transparència i claredat de les seves actuacions, ens donaran la garantia que es mereixen els votants.