La Universitat Rovira i Virgili atorga cada any la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch amb motiu del 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. És un reconeixement a les persones i col·lectius que treballen per afavorir la igualtat entre homes i dones, que aquest 2023 ha estat atorgat a Inma Pastor.
La professora de Sociologia de la URV distingida va coordinar l’elaboració del primer informe sobre les desigualtats existents entre homes i dones a la Universitat, l’any 2005, i el primer Pla d’Igualtat de la URV, pioner a les universitats espanyoles, i que va dirigir l’Observatori de la Igualtat, posteriorment Unitat d’Igualtat, des de la seva creació l’any 2007 fins al juny de 2022.
Pastor ha centrat bona part de la seva recerca a fer visibles les desigualtats de gènere
La distinció que ha rebut aquest 8 de març s’ha convertit així en un reconeixement a la seva aportació a la Universitat, des que va posar de manifest la bretxa existent i l’impuls del primer Pla d’Igualtat quan encara no s’havia aprovat la Llei d’Igualtat, que obliga a totes les universitats a disposar d’un pla que redreci les desigualtats existents entre homes i dones. Els membres del jurat de la Distinció van decidir atorgar el guardó per unanimitat a Inma Pastor, que ha centrat bona part de la seva recerca i de la seva gestió en la visiblització de les desigualtats entre homes i dones en tots els àmbits, i especialment a l’àmbit científic.
Marina Subirats, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, referent de les polítiques d’igualtat a nivell acadèmic i polític, ha estat l’encarregada de la ponència que ha precedit el lliurament del guardó aquest migdia. Subirats, que va ser professora de Pastor, ha ressaltat dues qüestions de la carrera de la guardonada.
D’una banda, “el valor de fer una carrera universitària brillant i construir una família alhora, cosa que per a mi i moltes dones de la meva generació no va ser possible”. De l’altra, la creació de l’Observatori de la Igualtat de la URV, en uns anys en què “era molt complicat tirar endavant organismes com aquests a les universitats per la banalització que se’n feia malgrat la necessitat que hi havia i perquè no hi havia precedents i implicava enfrontar-se a una situació que calia pensar de cap i de nou”.