Els treballs de prospecció geofísica per intentar localitzar el pou del camp de concentració franquista de Reus es duran a terme entre el 31 de març i el 2 d’abril al carrer Jacint Barrau. L’actuació, impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, se centra en aquest indret -anteriorment conegut com a fossa Pich Aguilera– on hi podria haver les restes de desenes de víctimes de la repressió franquista a la ciutat.
La intervenció consistirà en una prospecció amb georadar i no suposarà cap afectació de les possibles restes que, segons la informació disponible, es troben al subsol de la zona.
En cas que la prospecció confirmi la localització del pou, i un cop finalitzades les tasques de processament i anàlisi de les dades obtingudes, es valorarà programar-hi una intervenció arqueològica posterior per comprovar l’existència de restes humanes i, si escau, exhumar-les d’acord amb els protocols vigents.
Amb aquesta actuació, la Generalitat dona compliment al compromís adquirit amb l’Ajuntament de Reus d’executar els treballs de localització del pou sempre que n’hi hagi indicis documentals clars de l’existència. El passat mes de desembre, el consistori va presentar els resultats d’una recerca documental que confirma l’existència d’un pou a la zona i planteja dues possibles hipòtesis d’ubicació. La prospecció geofísica es durà a terme sobre aquests dos punts concrets.
Garanties tècniques i preservació del procés
Tot i que la prospecció es durà a terme en un espai a l’aire lliure, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica no autoritza l’accés dels mitjans de comunicació a la zona d’actuació ni cap interferència en el desenvolupament de les tasques tècniques. Aquesta mesura té com a objectiu garantir el desenvolupament correcte dels treballs, preservar-ne el rigor científic i evitar qualsevol alteració que pugui comprometre els resultats de la intervenció.
La possible fossa del pou de Pich i Aguilera
L’any 2001, Antoni Batlle i Mas, veí de Reus, va deixar constància de l’existència d’una possible fossa comuna en un pou situat entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica de teixits Pich i Aguilera, darrere de l’antic Hospital de Sant Joan, al carrer Jacint Barrau. Segons el seu testimoni, l’any 1951 un parent seu va baixar al pou per fer-hi treballs de comprovació de l’estat freàtic i hi va descobrir un amuntegament de desenes de cossos. Davant d’aquests fets, les autoritats de la fàbrica haurien ordenat tapiar el pou.
La hipòtesi més plausible és que els cossos que hi podria haver al pou corresponguin a víctimes de la repressió franquista a Reus durant els primers mesos de la postguerra. Les tropes franquistes van entrar a la ciutat el 15 de gener de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, en el marc de l’ofensiva final sobre Catalunya. Les noves autoritats van iniciar un procés repressiu que va culminar amb la instal·lació d’un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i a dos pavellons contigus. Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió, i haurien estat abocats al pou.