La vida de la reusenca Georgina Agell ha estat marcada des de ben petita per dos grans factors: l’esport i la diabetis tipus 1. Lluny de veure la malaltia com un fre, Agell ha sabut transformar-la en motor de superació. La seva història combina constància, passió per l’activitat física i un missatge inspirador per a moltes persones amb condicions similars. A través del ciclisme i la divulgació a xarxes socials, ha convertit les dificultats en una oportunitat per fer visible una realitat sovint desconeguda.
A la pregunta de quin dels dos factors va aparèixer primer -esport o diabetes-, Agell comenta que el seu «debut» amb la malaltia va tenir lloc als 7 anys, amb un episodi que va marcar la seva infància i, en conseqüència, la seva vida.
La diabetis tipus 1 és una malaltia genètica autoimmune i metabòlica que ataca les cèl·lules encarregades de produir la insulina, fet que implica una inestabilitat constant dels nivells de glucosa a la sang. Aquest diagnòstic va anar acompanyat d’una recomanació per part del metge: mantenir una vida activa sense grans pics d’esforç per tal de conservar els nivells de glucosa estables. «La diabetis forma part del meu dia a dia, però l’esport també», explica Agell, la qual afegeix que «de petita era una nena molt activa i això m’ha ajudat a mantenir controlats els meus nivells».
Pel que fa a la seva relació amb l’esport competitiu, Agell va provar diferents disciplines, com el judo o l’hípica, fins que va descobrir la bicicleta de carretera. Segons ella, aquesta especialització concreta permet una pràctica d’alt nivell sense «grans pics» d’esforç, potencialment perillosos per a la diabetis. L’esportista va començar a practicar bicicleta de manera regular després d’una greu fractura de tíbia i peroné que la va obligar a retirar-se del judo.
Tot i apostar pel ciclisme, la diabetis condiciona en gran mesura la seva faceta semiprofessional. Georgina Agell explica que en més d’una ocasió li ha tocat retirar-se d’una cursa perquè «no m’he trobat bé», o per una hiperglucèmia o una hipoglucèmia, és a dir, un excés o una manca de glucosa a la sang. Per minimitzar aquests riscos i intentar competir amb aquest condicionant, la ciclista de carretera segueix una dieta molt concreta i mesura constantment els nivells de glucosa en sang mitjançant la bomba d’insulina, fins i tot durant la cursa.
«També hi juguen altres elements com els nervis o la tensió. He de treballar hores abans de la cursa perquè cap dels factors falli», assenyala. Tot i així, remarca que «vull fer el que em faci feliç, i el ciclisme i l’esport m’omplen». Amb aquesta filosofia, l’any 2019 Agell va decidir començar a compartir els seus resultats esportius i altres vivències a les xarxes socials a través del projecte ‘Con diabetes también se puede’. Gràcies a aquesta iniciativa, ha rebut molts missatges d’agraïment per la tasca divulgativa que fa. La ciclista, comenta que «no només comparteixo les coses bones, també les males experiències», la qual confia a servir d’exemple per a petits i grans.
Agell destaca que una de les grans fites de tot plegat és “guanyar qualitat de vida”, i que un dels passos que s’haurien de fer des dels organismes públics seria un ajut econòmic per pagar el material mèdic a les persones amb diabetis.
Pel que fa al futur, es mostra oberta a noves experiències: «No em tanco a res». Després de competir a la Volta a Catalunya, té la intenció d’acceptar participar en totes les curses que pugui, ja que considera que encara té «molt marge de millora» en l’aspecte físic.
El dilluns 7 de juliol, a les 7 de la tarda, Georgina Agell oferirà la conferència ‘Amb la diabetis sobre rodes’, a El Círcol.