De les Maldives fins a Madrid, passant per Rishikesh (l’Índia). La vida de la Laura Carmona ha estat constantment marcada per l’aventura i la necessitat de sortir de l’àmbit de confort establert. Nascuda a Reus l’any 1999, Carmona va cursar un grau professional de dansa i un grau superior en esports, enfocant la seva formació a les classes dirigides i l’activitat física, a més de formar-se i practicar de manera amateur tant el ioga com el pilates. La seva passió per l’esport i conèixer noves cultures la van portar a descobrir diverses cultures i maneres de veure i viure la vida, amb aventures a Kènia o les Maldives un cop es van aixecar les restriccions per la pandèmia. Precisament en aquest destí, a l’altra punta del món, sorgeix la possibilitat de canviar la seva relació amb el ioga.
Un viatge a la capital del ioga
Tot i que la motivació en un principi va ser explorar les profunditats aquàtiques mitjançant el submarinisme, en aquest viatge va conèixer una persona també aficionada al ioga, i tots dos van decidir formar-se com a professors. Aquesta motivació la va portar a la coneguda com la «capital mundial del ioga», Rishikesh. Aquesta ciutat, ubicada a la zona nord de l’Índia, és la porta d’entrada a l’Himàlaia, i un espai al qual peregrinen milers de turistes i aficionats al ioga, a la cerca d’il·luminació i tranquil·litat. La Laura Carmona va viure amb el seu company durant un mes amb els mestres de l’escola, amb les seves condicions i estil de vida. «Va ser una experiència dura», explica la professora, que malgrat tot considera necessari haver-ho viscut per complementar la seva formació.
El salt a la piscina
Després d’aquesta experiència i amb el títol sota el braç, Laura Carmona va tornar a Reus, encara que la seva motivació pel ioga la va portar a visitar de manera recurrent Madrid. Va ser allà, en una classe privada en una terrassa, que els seus aprenentatges li van permetre començar com a professora. Després d’uns quants mesos en els quals anava i tornava tres vegades al mes a Madrid, es va plantejar anar a viure allà. Per complementar aquestes classes i poder pagar-se el pis, va contactar mitjançant les xarxes socials amb persones a qui creia que els hi podia interessar classes individualitzades. «Vaig trucar a portes, volia que em coneguessin», s’ha sincerat Carmona, i ben aviat va impartir classes, tant en línia com presencials. «L’efecte boca-orella va fer molt, m’han integrat completament», ha detallat Carmona, que també ha reflexionat envers el «salt a la piscina» que va suposar aquesta aposta.
Una eina de desconnexió
Carmona relaciona l’auge del ioga com a fenomen social amb el ritme al qual va la societat. «M’ha impactat la quantitat de gent que ha vingut a les meves classes amb la necessitat de sortir uns instants de la seva vida», descriu Carmona. Incideix amb la necessitat de «viatjar» sense sortir de la ciutat, i com el ioga és una eina per desconnectar de l’entorn i connectar amb un mateix. La professora relaciona estretament la salut mental en poder practicar de manera regular aquests exercicis, i el canvi de perspectiva que atorga. La seva experiència i formació li ha permès formar de manera individualitzada a algunes dones casades amb futbolistes, atretes per la filosofia del ioga. «Molts amics encara se sorprenen quan els explico amb qui treballo» ha confessat Carmona, que malgrat que el xoc de les primeres sessions ja ha normalitzat treballar en gimnasos privats i en instal·lacions als barris més luxosos de la capital madrilenya.