La figura del lutier sempre ha generat un cert misticisme. Descobrir alguns dels seus secrets, la metodologia de treball i les dificultats del sector va ser objectius de la nova sessió de l’Observatori Cultural titulada ‘La funció del lutier’. L’acte, emmarcat en la programació de l’Associació de Concerts de Reus, va reunir al Centre de Lectura la lutier Mireia Ferré i el músic Daniel Artigal.
Mireia Ferré va estudiar construcció i restauració d’instruments de corda fregada a la Bilboko Euskal Lutheria Eskola (BELE), on es va formar sota la direcció de J. Guraya, U. Igartua i L. Artola, entre d’altres. Per la seva banda, Daniel Artigal està acabant l’últim any del màster en interpretació de violí. Amb una trajectòria formativa que l’ha portat per Vila-seca, Barcelona i Utrecht (Països Baixos), actualment és concertino de la Jove Orquestra Intercomarcal de Catalunya. L’acte va ser moderat pel periodista de Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, Aleix Pérez.
Durant la conversa, Ferré va explicar la seva formació i va destacar que aquest sector no compta amb una titulació acadèmica oficial. Ella va optar per estudiar a Bilbao, a l’única escola especialitzada de l’Estat, i després va completar la seva formació en diversos tallers europeus d’instruments de corda fregada, fins que va decidir establir el seu propi taller a Tarragona. Va subratllar que, en tractar-se d’un ofici artesanal, el coneixement es transmet principalment de mestre a aprenent. També va remarcar que factors com el procés de secat de la fusta, el tipus de material i l’estat de les microfibres són claus per crear un violí amb una projecció sonora òptima.
Artigal, al seu torn, va aprofundir en la relació entre l’instrument i l’intèrpret. “El que busquem sobretot és comoditat”, va comentar. “A vegades uns mil·límetres poden fer que no et sentis a gust quan toques”. També va destacar la importància de tenir un violí amb un so “obert” i de mantenir-ne una cura constant per preservar la seva sonoritat.
Un dels punts destacats de la conversa va ser el paper de l’arc. Tots dos participants van coincidir que pot arribar a ser “més important” que l’instrument en si. “Molts professionals tenen un arc preferit i després cerquen un instrument que s’hi adapti”, va explicar Artigal. Ferré, per la seva banda, també es va especialitzar en la confecció d’arcs i es va formar a Toulouse en la seva creació i manteniment.
Pel que fa a la tecnologia, Ferré va afirmar que el mètode tradicional és el que ofereix millors resultats. “He fet moltes proves i res acaba de sonar com els instruments antics”, va assenyalar. Segons va explicar, les millores tecnològiques només es poden aplicar en les primeres fases de construcció, ja que els aparells mecànics poden danyar les microfibres de la fusta, un element clau en la ressonància de la caixa de l’instrument. Per aquest motiu —va destacar— els instruments creats durant el període barroc són únics i impossibles de replicar exactament.
Finalment, Ferré va reconèixer que gaudeix especialment amb la reparació i el manteniment d’instruments. Pel que fa a la futura evolució del món dels lutiers, Artigal va afirmar que depèn en gran part del públic: “Les demandes dels oients ens fan adaptar el que demanem als lutiers”, va concloure el violinista.