Les xarxes socials han servit per democratitzar l’opinió pública. Això, que és una visió optimista del paper de les xarxes socials, és molt cert. Tan cert com que les xarxes socials sovint s’han erigit en una mostra de garruleria (de “garrulo”), entès aquest concepte com la descripció de persones rudes, incultes, vulgars, canis, horteres, paletos, pallussos… El que vulgueu. És clar que també tenen dret a dir la seva, només faltaria. El problema és quan són majoria, quan copen el debat i fa que la gent més assenyada de qualsevol part de l’espectre ideològic decideixi sortir del debat, no participar-hi. Hi ha un degoteig de sortides de les xarxes socials. Qui se’n surt s’estalvia insults i aquella sensació estranya que et ve quan parles amb ignorants que estan disposats a pegar-te perquè els acabis donant la raó. I entre ells s’alimenten i es retroalimenten, copen el debat quan aquest el motiva un tema que els interessa. Hi ha poques coses més tristes que veure l’ignorant lluint amb orgull la seva ignorància.
Ara mateix, aquests conciutadans són el braç armat de l’extrema dreta, els que escampen els seus postulats, el seu relat. Haurien estat capaços de dir que els núvols que ahir en algun indret van impedir que l’eclipsi es veiés amb claredat era culpa de Pedro Sánchez (tots els mals són culpa de Pedro Sánchez) i dels estrangers que ens prenen la feina (tots els mals són culpa, també, dels estrangers).
Dic tot això després de llegir comentaris a les xarxes socials de la notícia amb imatge de càmera de seguretat dels tres nois que van sortir sense pagar d’una hamburgueseria de Reus. Fa feredat. I espanta comprovar fins a quin punt s’han banalitzat alguns debats, com el de la immigració, en determinats sectors de la població que han ocupat el debat públic a les xarxes socials. Si no ho heu vist, feu l’exercici. Veureu la base de la ideologia que pretén transformar aquest país, el d’aquí i el d’allà, a base convertir en simples problemes que són molt complexos; que eleven a categoria incidents anecdòtics (sempre hi ha hagut gent que ha marxat sense pagar dels establiments) i que proposen solucions sense tenir en compte les conseqüències.
El 2008, Barack Obama va consagrar les xarxes socials com a eina de comunicació política. L’ús que en va fer es considera la clau de la seva victòria electoral a la presidència dels Estats Units. Vist el que ha vingut després, francament, s’ho hagués pogut estalviar.