És trist que en ple segle XXI hi hagi una degradació tan forta de la democràcia espanyola. Realment és preocupant i trist que algunes lleis acabin en paper mullat, que les agressions verbals se les emporti el vent, que es doni via lliure al foment dels discursos d’odi, a la violència i a la discriminació cap a certs col·lectius.
És vergonyós que, en aquesta societat, a Vox i al PP se’ls permeti ser en institucions de govern i al Congrés, i que a la via pública hi tinguin plena llibertat sense conseqüències per agredir-nos amb pancartes electorals en ple centre de Madrid, per fomentar discursos d’odi i discriminatoris i per premiar a la violència cap a certs col·lectius, principalment el feminista i l’LGTBIQ+.
Tribunal Suprem, Junta Electoral, Congrés Dels diputats, govern… Realment continuareu de braços plegats i mirant cap a un altre costat? Societat, no us deixeu enganyar pels llops vestits de xais; ara us necessiten, determinats polítics, però quan siguin al poder a veure com us faran servir. Un exemple molt clar és el de Franco, un net seu deia que «a casa es recitava Lorca» i que «algun ministre del meu avi li agrada en els senyors». A aquests últims, però, no se’ls va aplicar cap càstig, qui sap si per por que revelessin secrets d’estat. El poeta andalús, ja ho sabem, no va tenir la mateixa sort.
Em temo que la societat i la democràcia espanyoles van pel camí del pedregar gràcies al fet que a Vox i al PP se’ls dona via lliure. Si us plau, reflexionem com a societat i fem que totes les institucions preguin mesures contra aquestes agressions tan visibles i públiques.
Per part meva, sempre lluitaré, defensaré la llibertat i la no discriminació, i protegiré i ajudaré els col·lectius LGTBIQ+ i feminista.
Gal·la Rouge és activista LGTBIQ+.