Quan s’acosten les Festes de Misericòrdia, les de Sant Pere o celebracions com Sant Jordi, cap reusenc ni reusenca no està segur als carrers de la ciutat. I és que des de fa divuit anys, una bèstia ferotge i imponent hi ronda buscant víctimes espaordides: la Víbria del Seguici Festiu de Reus. Aquest 2025, la figura mítica arriba a la seva majoria d’edat, i ho fa amb una gran novetat: la incorporació d’un nou element, que debutarà durant la Ruta del Masclet, tot i que encara no està del tot enllestit.
Un nou element, però amb misteri
Tot i l’expectació generada, la Colla de la Víbria de Reus ha decidit mantenir el misteri sobre aquest nou element. Jordi Bernat, cap de la colla, explica que aquesta iniciativa neix pensada “per a trobades populars”, amb l’objectiu de participar en espais festius sense posar en risc la figura principal. Des de l’entitat remarquen que la nova figura encara no està acabada i que el seu aspecte durant la Cercavila del Masclet no serà el definitiu.
La Ruta del Masclet
La tradicional Ruta del Masclet tindrà lloc aquest dilluns, a dos quarts de nou del vespre, amb la participació de diversos elements festius i els seus acompanyaments musicals. El recorregut començarà a la plaça del Mercadal, passarà pel carrer de les Galanes, la plaça de Catalunya, el raval de Santa Anna, el carrer de Llovera, i acabarà a la plaça de la Llibertat. Durant l’acte, es llençaran botes de foc a l’inici i al final, i es podrà gaudir de la beguda típica reusenca, disponible a diversos establiments de la ciutat.
Una bèstia amb molta història i influències
La Víbria de Reus es va presentar oficialment el 21 d’abril del 2007, fruit d’una iniciativa d’un grup de joves del Casal del Foment Nacionalista i Republicà, vinculat a ERC. Tot i aquest origen polític, Jordi Bernat assegura que amb el temps la colla s’ha “desvinculat” del partit i s’ha “obert a la ciutadania”.
La figura és obra de l’escultor Manel Llauradó, creador també de figures emblemàtiques com el Lleó i el Basilisc de Reus. Bernat destaca que la Víbria de Barcelona va ser una de les principals fonts d’inspiració, tot i que la versió reusenca compta amb trets propis: cos de serp, potes d’ocell i ales de ratpenat. Un detall distintiu són les vuit mamelles, visibles però subtils, al tronc de la bèstia, en contrast amb la figura barcelonina.
El pes de la bèstia
El pes de la figura pot variar segons el moment i l’equipament. Actualment, ronda els 63-64 kg, però amb la incorporació dels ferros i elements pirotècnics, pot arribar als 80 kg. Al llarg dels seus divuit anys d’història, la Víbria ha estat objecte de diverses restauracions, sobretot pel desgast causat per les espurnes. L’any 2020 es va retirar de l’espiera el text referent al Casal, tot i que es va mantenir la senyera.
Quan cau la nit, la bèstia encén la festa
Dins del Seguici Festiu de Reus, la Víbria és l’encarregada de donar el tret de sortida al foc, seguida pel Drac i els Diables de Reus. Si de dia ja impressiona, de nit la seva presència esdevé encara més poderosa, jugant amb la llum i les ombres.
Disposa de 23 punts de foc, dels quals habitualment s’utilitzen 21. L’espectacle pirotècnic s’adapta a cada ocasió, però hi ha tres cites clau on es fa ús de tota la pólvora: Sant Pere (matí i nit) i la nit de la diada de Misericòrdia. El gran repte, explica Bernat, és el cost de la pirotècnia, que pot arribar fins als 450 euros per encesa principal, fet que obliga a ajustar-se als pressupostos disponibles.
“Quan balles, només veus espurnes”
Formar part del Seguici Festiu comporta una gran responsabilitat. Així ho expressa Sergi Escolà, vocal de la Junta i un dels portadors de la figura. “Tinc vídeos de petit amb la Víbria. Sortia a veure-la cada Festa Major”, recorda emocionat.
El seu somni es va fer realitat durant Sant Pere del 2024, quan va debutar com a membre de ple dret de la colla. Per entrar-hi, es va posar en contacte amb Bernat, va fer una formació i les proves corresponents. “El més important és trobar l’equilibri; requereix un procés d’adaptació”, explica. Cada portador hi aporta el seu estil, i especialment en els girs, cal estar molt atent: “l’element agafa molta inèrcia”.
Un dels moments que recorda amb més emoció és l’encesa final del 29 de juny, a la plaça del Mercadal. “Recordo preparar-me als lavabos de l’Ajuntament, revisant cada detall mental i físic. Però un cop entres a la plaça… et desorientes. Només veus espurnes”. Escolà conclou: “quan ets allà dins, t’oblides de tot; només vols que l’element llueixi al màxim. És pura adrenalina”.
El ball de la Víbria consta de tres parts: una primera de lluïment lliure, una segona protocol·lària amb passos definits, i finalment l’encesa, que per uns instants transforma la nit en dia.
Un futur prometedor per a una bèstia estimada
Amb divuit anys a l’esquena, diverses actuacions a les espatlles i nous projectes en camí, la Víbria de Reus segueix consolidant-se com una de les figures més icòniques del Seguici Festiu. I, com cada any, els carrers de la ciutat es preparen per rebre la seva presència imponent… i esquivar les seves espurnes.