Sovint es parla de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) com si fossin una ocurrència recent o una imposició capritxosa. Res més lluny de la realitat. Aquestes zones, que regulen l’accés dels vehicles més contaminants als nuclis urbans, responen a una necessitat urgent de salut pública, justícia ambiental i adaptació climàtica. La legislació espanyola ho ha deixat clar des del 2021 (Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica): totes les ciutats de més de 50.000 habitants han d’implantar una ZBE.
Però més enllà de les obligacions legals, la pregunta clau és: per què són necessàries? La resposta és tan simple com greu: la contaminació atmosfèrica mata. Segons l’Institut de Salut Carlos III i l’Agència Europea del Medi Ambient, més de 30.000 morts prematures a l’any a Espanya estan directament relacionades amb la mala qualitat de l’aire. A escala europea, superen les 200.000 anuals. Hi ha qui vol obviar aquestes dades com també nega que estiguem davant d’una emergència climàtica. Però no parlem només de mortalitat: el trànsit rodat és el que produeix major contaminació a les ciutats i agreuja patologies respiratòries, cardiovasculars, neurològiques i metabòliques com l’asma infantil, la bronquitis crònica i MPOC, els infarts i ictus, entre d’altres. Les partícules fines i el diòxid de nitrogen emesos pels motors dièsel i de gasolina, en són els grans responsables. Aquestes partícules penetren als pulmons, passen a la sang i provoquen inflamació sistèmica, afectant òrgans vitals.
Allà on s’han implantat amb decisió, els beneficis són clars. A Madrid per exemple han reduït fins a un 32% les concentracions de diòxid de nitrogen en algunes zones del centre. I arrel de la implantació de la Zona de Baixes Emissions, Barcelona ha experimentat caigudes sostingudes en partícules contaminants i en ingressos hospitalaris per malalties respiratòries. Londres, Berlín, París i Milà reporten millores similars. A més, s’han observat descensos en hospitalitzacions pediàtriques, millora en la funció pulmonar en escolars, reducció de crisis asmàtiques i menys urgències cardiovasculars.
Les ZBE no només salven vides: milloren la qualitat de vida a les nostres ciutats, estimulen l’economia local i redueixen el soroll. També recuperen l’espai públic per als vianants i promouen hàbits saludables (caminar, fer servir la bici).
Molts acusen aquestes zones de ser excloents o elitistes. En realitat, el que és excloent és permetre que la gent mori per respirar. Les ZBE no prohibeixen tenir cotxe però sí exigeixen una transició racional cap a vehicles menys contaminants i, sobretot, cap a una mobilitat més eficient i justa. I aquesta transició no pot deixar ningú enrere. Per això en l’ordenança aprovada pel ple de l’Ajuntament de Reus s’han previst múltiples i diverses autoritzacions, moratòries i exempcions.
L’aire no és un bé de consum: és un bé comú. Respirar aire net hauria de ser un dret, no un luxe i l’evidència científica és incontestable: menys trànsit i menys vehicles contaminants signifiquen més salut i millor qualitat de vida. La història urbana ha demostrat que les transformacions impopulars al principi són les que més vides acaben salvant. Les Zones de Baixes Emissions no són un caprici sinó una mesura per protegir la salut de les persones, especialment els col·lectius més vulnerables, entre ells, els nens i les persones grans o amb malalties cròniques. Però també una aposta per carrers més segurs, més tranquils i amb més vida.
Dolors del Mar Vázquez Pérez és regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència