Durant el ple telemàtic de l’Ajuntament de Reus, aquest divendres 22 de maig, el govern ha donat compte de la liquidació del pressupost municipal de 2019 amb un superàvit de 3,1 milions d’euros. Segons el consistori, és el fruit d’una «bona gestió dels ingressos i de les despeses» i ha permès «fer front a la crisi social i econòmica amb major capacitat financera».
Les xifres de tresoreria desglossades són: 2.767.412,62 euros de l’Ajuntament, 9.352,44 euros de l’Agència Promoció de Ciutat, 224.971,77 euros de Institut Municipal Reus Cultura i 129.973,58 euros de Institut Municipal de Formació i empresa.
Després de complir els indicadors de solvència i ràtios legals, i un cop garantida la incorporació dels romanents de crèdit compromesos, habilita l’Ajuntament de Reus a poder destinar amb caràcter immediat un 20% del romanent de tresoreria a despesa de caràcter social destinada a pal·liar els efectes de l’emergència social i sanitària.
L’Ajuntament ha contractat 13 milions d’euros en pòlisses de crèdit per atendre pagaments a proveïdors i empreses i subvencions a entitats i famílies davant la mesura social d’ajornament general dels impostos municipals als ciutadans de tres mesos. També permeten enllestir el pressupost de 2020, que és de 6,5 milions d’euros i que es destinarà a la reactivació econèmica de la ciutat.
Adhesió a l’Agenda Urbana de Catalunya
Per altra banda, el ple ha aprovat l’adhesió de la corporació municipal a la Declaració per una Agenda Urbana de Catalunya. Aquesta, definida per la Generalitat, els governs locals i el teixit social i econòmic a través de l’Assemblea urbana de Catalunya, «ha de ser l’eina que permeti potenciar les oportunitats i afrontar els reptes qu e planteja la creixent urbanització a partir de la planificació urbana com a instrument que permet assolir la qualitat de vida i el benestar de les persones», segons han fet constar fonts municipals.
Per aconseguir-ho, s’ha explicat al debat al plenari, «és necessària la contribució de tots els nivells de govern que, en coordinació, alineïn les seves polítiques urbanes mitjançant una Agenda Urbana compartida». La Declaració per una Agenda Urbana de Catalunya i l’establiment d’un marc estratègic com l’Agenda Urbana de Catalunya, «situa les polítiques urbanes al centre del debat públic i estableix quatre principis innovadors», s’ha afegit.
Aquests són l’Agenda 2030, «com a marc de referència»; la visió i sosteniblitat econòmica, ambiental i social; la dimensió territorial «adreçant-se no només a les principals conurbacions del país, sinó contemplant també la xarxa de ciutats mitjanes i petites del conjunt urbà»; i la governança compartida i «implicació de tots els agents».
D’aquests principis se’n deriven sis eixos temàtics que recullen les fites plantejades a la Declaració de Quito i a l’Agenda 2030: Hàbitats urbans saludables; benestar; qualitat urbana; prosperitat; dimensió territorial; i millora de la governança. I, finalment, uns compromisos: Implementar un conjunt d’indicadors que han de garantir la consecució dels compromisos; coordinar-se amb altres ens integrant les propostes que tinguin incidència en l’Agenda Urbana; plantejar accions ajustades a la realitat del territori; i impulsar la consecució dels objectius.