Desconec què feu quan rebeu la recomanació musical, però us aconsello que si esteu ocupats o ocupades en alguna cosa, millor espereu un altre moment a escoltar la cançó del vídeo. No correu. Escolteu-la quan pugueu parar-hi una atenció completa, perquè de la peça «A Dawning», així com de la resta de l’àlbum homònim d’Ólafur Arnalds i Eoin French, no se’n pot perdre cap detall. Certament, les vuit cançons que conté són d’una gran bellesa, i avui m’agradaria que en fóssiu partícips d’una com es mereix.
Ólafur Arnalds (Mosfellsbær, Islàndia, 1986) és un compositor i productor de gran prestigi per com ha explorat les relacions entre la música clàssica, l’electrònica i el pop. L’any 2023, en un festival a Cork (Irlanda), Arnalds va retrobar-se amb el cantant i músic Eoin French (Cork, Irlanda, 1987-2024), de nom artístic Talos i, com l’islandès, d’un gran talent artístic. Tots dos van decidir preparar unes cançons junts.
Posteriorment, quan French va visitar Arnalds a Reykjavík, van acordar treballar en un projecte més ampli. La iniciativa es va convertir en un treball discogràfic de vuit cançons, però també en una forta reflexió sobre l’amistat, l’exploració artística i el dol després de la mort de French. Durant l’estada a la capital islandesa, French va emmalaltir de càncer, però, malgrat això, la parella va tirar endavant l’àlbum. Durant alguns períodes també van treballar a Cork. L’agost de 2024, quan va morir French, el seu company va completar el treball, amb l’ajuda d’artistes pròxims a tots dos, com Niamh Regan, Ye Vagabonds, Sandrayati o Max Porter.
Quan escolteu la cançó «A Dawning», segur que us captivarà la delicada veu «in crescendo» de French sobre les notes de piano d’Arnalds i la resta d’instruments. Quan ho faig, confesso que a mi se’m posa la pell de gallina. De fet, tot l’àlbum és una fusió perfecta de les sensibilitats dels seus creadors, que aconsegueixen crear paisatges sonors exquisits i evocadors.
Després de publicar-lo, Ólafur Arnalds va dir que compondre’l havia estat «tot un repte, amb moments divertits i altres de molt durs i tristos», però finalment reconeixia estar agraït perquè l’havia ajudat a processar el dolor.
Gaudiu-ne!