L’any 1995 va néixer de la mà d’un grup de joves el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), i amb ell, un dels projectes més destacats de la història recent del seguici festiu de la ciutat: la recuperació de l’Àliga de Reus, obra de Manel Llauradó. Impulsada conjuntament amb l’entitat Carrutxa, presentada a plaça el juny de 1996, la figura celebra enguany el seu 30è aniversari. Una efemèride que coincideix amb la recent troballa d’un document que situa l’Àliga a la Festa Major de Sant Pere de 1626, fa 400 anys.
«És tot un honor poder celebrar aquests 30 anys, sobretot veient en el símbol que ha acabat esdevenint a la ciutat», explica el cap de colla de l’Àliga, Pere Latorre. Tot i això, remarca que el recorregut i la importància de l’element no s’han d’entendre al marge de la resta del seguici festiu. Així i tot, cal recordar que l’Àliga és l’element que acompanya les autoritats, custodia la imatge del Sant i és l’únic en disposició d’entrar i ballar a dins del Santuari de Misericòrdia.
Latorre atribueix bona part de l’èxit de la figura a una combinació «com la de qualsevol altre element festiu». «Gent amb ganes de portar-la i gent amb ganes de gaudir, que junt amb un acompanyament musical implacable permeten fer gaudir als altres», assenyala en referència a les composicions de Jesús Ventura.
30 anys després, la mateixa essència
Latorre defensa que l’essència amb què va néixer el projecte es manté intacta. «Quan fa una mica més de 30 anys es va engegar la recuperació, una de les premisses era no oblidar que som una colla d’amics que venen a passar-ho bé i que la gent gaudeixi amb nosaltres de la Festa Major«, explica. Segons Latorre, el relleu generacional no ha alterat aquesta manera d’entendre l’Àliga. «Com a cap de colla intento fer arribar els valors que em van transmetre a mi i estic segur que podrem celebrar 30 anys més», afirma.
La vinculació entre els membres de la colla és, precisament, una de les qüestions que més destaca. «Som un grup d’amics que podem estar un any sense veure’ns, però quan ens trobem per fer dansar l’Àliga és com si ens haguéssim vist abans-d’ahir», resumeix.
Els moments més especials de Sant Pere
Amb l’arribada de la Festa Major, els integrants de la colla viuen dies intensos. «Sentim una barreja de nervis i orgull», explica Latorre. Nervis perquè s’acosten les actuacions més importants de l’any i orgull per poder portar una de les figures més emblemàtiques del patrimoni festiu reusenc.
Entre tots els actes, destaca especialment el ball llarg a la plaça del Mercadal i la pujada de Completes del 28 de juny. «Estem esgotadíssims, però és un moment per gaudir i donar l’últim respir d’alè; és maquíssim», assegura.
La relació de Latorre amb la figura també ve de lluny. Recorda que quan l’Àliga es va presentar a la ciutat, l’any 1996, va tenir clar que algun dia en volia formar part. Va presentar la sol·licitud per entrar a la colla i, set anys més tard, ho va aconseguir. Des de llavors ja fa 23 anys que en forma part.
Una figura amb 400 anys d’història documentada
A la celebració dels 30 anys de la recuperació s’ha sumat enguany una nova fita. Una troballa recent acredita la presència de l’Àliga a la Festa Major de Sant Pere de 1626. El registre recull el pagament a un ballador perquè fes dansar l’Àliga durant les celebracions vinculades al trasllat de la relíquia de sant Pere a la prioral.
La troballa situa l’Àliga entre els elements amb una trajectòria històrica més llarga de la ciutat i permet commemorar, aquest 2026, una doble efemèride. Tot i que encara no hi ha cap acte concret anunciat, des de la colla reconeixen que hi ha ganes de celebrar-la. «Tenim moltes ganes de commemorar aquests aniversaris i, quan hi hagi alguna cosa tancada, la farem pública», conclou Latorre.