L’editorial Elba continua explorant la bellesa i la saviesa que s’amaga pels racons dels universos vinculats a l’art. En aquesta ocasió, i més enllà de les experiències en primera o en tercera persona de tota mena d’artistes, ens acosta un llibre molt singular i gens habitual, ‘Cómo me convertí en marchante de arte’, signat per Sami Tarica.
Nascut l’any 1906, a Esmirna, la ciutat turca més gran de l’Egeu i, per tant, empeltada de la cultura grega i de tots els seus referents culturals, anímics i estètics, Sami és l’hereu d’una família benestant que es dedica al comerç de catifes de luxe. Va aprendre l’ofici i es va fer càrrec del negoci fins que la invasió nazi d’Europa l’agafa instal·lat a Lió i veu com li confisquen tot el patrimoni. Quan acaba la guerra es trasllada a París i allí, no només aconsegueix una fita insòlita, recuperar una part important dels antics bens familiars sinó que, a més, decideix dedicar-se a un nou ofici, el de marxant d’art que li ocuparà tota la seva vida fins que va morir a Ginebra l’any 2005 i que va heretar el seu fill Alain que, gràcies a l’herència paterna i als mèrits propis és un dels grans galeristes contemporanis.
El llibre explica de manera molt planera i directa aquest canvi salt de venedor de catifes a marxant d’art amb totes les incerteses, els dubtes i els entrebancs que una idea com aquesta podien representar per a un turc acabada la segona guerra mundial. El llibre, curt i directe, se centra sobretot en dos artistes, Jean Fautrier i Yves Klein.
Fautrier, un dels grans i primers informalistes no va resultar ser un pintor fàcil de vendre i Tarica va explicant totes les estratègies dutes a terme i totes les topades contra galeristes, crítics, periodistes i fins i tot els propis artistes fins que va aconseguir que fos un dels artistes convidats al pavelló internacional de la Biennal de Venècia i que, a més, aconseguís endur.se el primer premi. Amb Klein ja o va tenir una mica més fàcil. Estratègies, improvisacions i, sobretot passió i bon ull es converteixen en elements imprescindible a l’hora de bastir una professió del no-res..
Però Sami Tarica no era només un bon negociant, era també un home culte i això queda demostrat amb escreix amb les explicacions que fa de la manera d’entendre la pintura de Fautrier i Klein i també amb els textos que ell mateix va escriure per acompanyar catàlegs de diferents exposicions i que figuren en un dels apèndixs del llibre.
‘Cómo me convertí en marchante de arte’, és la història d’una fascinació, d’una manera de veure, d’entendre i d’encomanar la vida més enllà dels problemes i de saber trobar l’equilibri inestable que hi ha entre mercat i qualitat, entre moda o seguretat.