Les golfes de Casa Canals, seu principal del Centre d’Arts Contemporània Mèdol de Tarragona, s’han transformat en el «recorregut poètic, matèric i lumínic» on l’artista visual Ester Ferrando evoca records personals i col·lectius. Ferrando confronta «l’oblit inevitable» i reivindica «la memòria i el record persistent» en aquesta nova exposició al Mèdol. ‘Inventar_iar. La vida que no passa’ s’ha inaugurat aquest dijous i es podrà visitar fins al 24 d’agost. L’exposició de l’artista reusenca ofereix «una mirada íntima i alhora crítica», amb objectes, veus, llums i textures «que semblaven arraconats» i que Ferrando «transforma en matèria artística».
La llum és present en tota la mostra d’Ester Ferrando, «com a element físic i com a llenguatge artístic». L’artista visual la fa servir «per generar ambigüitat i distorsió» i per «fer visibles les ombres dels records». Ferrando l’ha creat des de la voluntat de «no voler perdre la memòria». El títol, «Inventar_iar», juga amb el doble significat de crear i enumerar, «dues accions aparentment contradictòries, però fonamentals en el procés de recordar: inventar per reconstruir el que és perdut i inventariar per evitar que s’esborri».
Entre les obres de l’exposició destaca ‘La memòria amagada’, una instal·lació «d’andròmines oblidades que evoquen allò que queda acumulat», amagat però «latent». A ‘Pícnic’, una llar de foc inspirada en la pel·lícula Citizen Kane, el foc fa de metàfora del record i de com es pot «conservar o destruir». ‘Per recordar’ és una gravació de veu que enumera «en bucle» noms de persones i llocs que l’artista vol retenir a la memòria i ‘Si les parets mostressin’ són murs de formigó translúcid travessats per fibra òptica que deixen passar la llum «com si revelessin allò que les parets han vist i sentit».