Aquest cap de setmana faig un canvi de registre musical per acollir un bon exemple de la música disco dels anys setanta, molt habitual a les discoteques de l’època i que sé que molts de vosaltres heu ballat. Us confesso que jo ho he fet. Em refereixo a la cançó «Le Freak», de Chic, un dels grups més influents no només de l’estil esmentat, sinó també de la música negra en general. «Le Freak» ha encapçalat un munt de llistes d’èxits i de vendes a tot arreu.
Després de l’experiència de Big Apple Band, el 1976 el guitarrista Bernard Edwards, el baixista Nile Rodgers i el bateria Tony Thompson van formar Chic. Al cap de poc temps s’hi van afegir les vocalistes Norma Jean Wright, Luci Martin i Alfa Anderson. La banda, que originalment es va concebre com un projecte per a les cançons d’Edwards i de Rodgers, es va mantenir en actiu fins al 1983, amb èxits com «Dance, Dance, Dance», «Everybody Dance», «I Want Your Love», «Good Times» o el que us presento, «Le Freak». Durant aquest període d’activitat, Edwards i Rodgers també van compondre per a altres artistes, com ara Diana Ross, Sister Sledge i molts més.
Després de la dissolució de Chic el 1983, Edwards va formar el grup Power Station i va continuar produint discos. A principis de la dècada dels noranta, Edwards s’uniria novament al seu antic company, Nile Rodgers, per editar un nou àlbum de Chic titulat ‘Chic-ism’ (1992). El 1996, després d’un concert a Tòquio, Edwards va morir al seu hotel per una pneumònia. El 2003 va morir el bateria Tony Thompson. Actualment, el projecte continua viu amb el nom de Nile Rodgers & Chic.
El naixement de «Le Freak» té una història curiosa. La nit de Cap d’Any de 1977, Edwards i Rodgers van ser convidats personalment per Grace Jones a una festa de la discoteca Studio 54 de Nova York. Quan van arribar a l’entrada del club, no estaven inclosos en la llista de convidats i no van poder entrar. Abatuts, tots dos van tornar a l’apartament de Rodgers, es van beure unes ampolles de xampany (potser era cava) i van començar a improvisar una cançó per canalitzar la seva decepció i indignació. Eren bons fent-ho, i entre el seu malestar i la inspiració en el tema «Sunshine of Your Love», de Cream, van idear amb facilitat una cançó que deia «Fuck off!» adreçada als propietaris de Studio 54. Ara bé, finalment van canviar aquesta expressió per «Aaaaah, freak out!», ja que amb la primera opció difícilment haurien sortit a les ràdios.
Us desitjo un bon cap de setmana mentre, possiblement, recordeu quan us van impedir entrar en alguna discoteca.