Reus va viure el dimecres 12 d’agost una d’aquelles jornades que queden gravades en la memòria col·lectiva. No només per l’excepcionalitat del fenomen astronòmic, sinó per la manera com la ciutat va saber convertir-lo en una experiència compartida, intensa i profundament ordenada. El Parc de la Festa, transformat en punt d’observació central, va esdevenir un espai privilegiat on van coincidir persones vingudes d’arreu del país i del món, totes amb un mateix propòsit: ser testimonis d’un eclipsi que, per la seva singularitat, ens interpel·lava com a comunitat.
La ciutat va respondre amb una organització impecable. Els departaments municipals van desplegar un dispositiu complex, difícil de dimensionar prèviament, perquè cap precedent podia orientar la magnitud real del que s’estava preparant. I, malgrat això, tot va funcionar amb una precisió admirable. El civisme dels assistents va ser determinant: una multitud (més de 10.000 persones) que va fer fàcil allò que, sobre el paper, podia semblar ingovernable.
El Parc de la Festa va ser un mosaic d’experiències. L’espai didàctic per als més petits bategava amb energia, convertint la curiositat infantil en motor de descoberta. L’experiència SoundLight, conduïda per Astrodiversitat i l’ONCE, va permetre que un centenar de persones amb discapacitat visual seguissin l’eclipsi a través del so, en una vivència tan inclusiva com emotiva. I l’observació amb telescopi, conduïda pel reusenc Joan de Dalmau i per James Green, ex-cap científic de la NASA, va oferir una lectura precisa i fascinant del fenomen, combinant rigor i divulgació en un format que va captivar el públic.
Tot plegat va convertir l’eclipsi en una autèntica festa de la ciència i de la comunitat. La natura ens va regalar un moment únic, però va ser Reus qui el va transformar en una vivència plena de sentit, orgull i emoció compartida.
Cal remarcar, però, que aquesta jornada no va començar el 12 d’agost. La ciutat feia noranta dies que s’hi preparava. Més d’una trentena d’activitats prèvies —conferències, tallers, observacions, experiències inclusives, propostes familiars— van anar generant coneixement, sensibilitat i expectació. El divulgador Joan Anton Català ho va expressar amb una claredat memorable en la conferència del mes de maig al Museu de Reus: “El més bonic de l’eclipsi és començar-lo a viure com més aviat millor, per valorar la importància, adonar-nos de la seva excepcionalitat, entendre la seva dimensió”. I això és exactament el que ha fet Reus: viure l’eclipsi abans que arribés, preparar-lo amb intel·ligència i compartir-lo amb intensitat.
Aquest programa previ ha estat també, molt probablement, una de les claus de l’èxit. Ha permès que moltes de persones s’apropessin al fenomen amb una mirada informada, curiosa i respectuosa. Ha generat un ambient de comunió col·lectiva i d’interès superb, on la ciència ha estat celebrada com un espai de trobada i de cultura.
Si es tractava de fer història amb l’eclipsi del Món de Reus, la ciutat ho ha aconseguit. I ho ha fet de la manera més bonica possible: convertint un fenomen astronòmic en un relat compartit que ens explica com a comunitat, que reforça la nostra identitat i que projecta Reus com una realitat capaç d’organitzar, emocionar i inspirar sota el segell, sobradament merescut, de Ciutat de la Ciència i la Innovació.
Josep Baiges Gispert és regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus.