Diuen que dos alcaldes conciliadors han signat “l’enterrament de les disputes entre Reus i Riudoms” sobre el lloc de naixement d’Antoni Gaudí. Tot solucionat, sembla. Però si la partida de naixement indica que va néixer al carrer Sant Vicenç, 4, de Reus —tot i que la casa pairal familiar era a Riudoms—, on és exactament la disputa? Què és el que es discuteix?
Encara més sorprenent és haver de llegir que tot plegat era “una guerra de campanar”. I, finalment, s’arriba a una solució salomònica: ara Gaudí s’ha de considerar fill d’un concepte imprecís anomenat “territori”, una categoria una mica més fina que “comarca”, i que permet engrandir l’ombra del genial i únic personatge al món.
Això vol dir que ja no es podrà dir enlloc que Gaudí és un dels fills il·lustres de Reus?
I encara més: si ja hi havia reticències a l’hora de publicar que Gaudí és fill de Reus, podem imaginar el nivell de ridícul a què es pot arribar quan es parli del tema a partir d’ara?
Què es dirà? Que no se sap segur, quan hi ha una partida de naixement que ho certifica?
Com que l’opinió és lliure, sense voler-ho m’he deixat portar pel tema. I veig que he anat a parar a un jardí que, pel que llegeixo, si més no institucionalment, no és moment de regar.
Tanmateix, anant fent i procurant que ningú s’enfadi, compte que el següent capítol d’aquest “enterrament de disputes” no sigui l’endormiscat tema de l’Aeroport de Reus…
El millor seria que els temes transcendents —i aquests ho són i van més enllà d’un mandat— no es decidissin en una taula amb pactes i acords per complir, deutes per pagar i cadires que poden ballar. Recordant, de passada, com es feien aquestes coses segles enrere… o potser no tan enrere?
És magnífic que els dos ajuntaments s’hagin posat d’acord per celebrar plegats l’Any Gaudí i donar-li l’esplendor que mereix. Però això hauria de fer-se des de l’assumpció del rol de cadascú, des de l’autoafirmació de la seva pròpia importància, i reconeixent que tots dos són part d’una mateixa història.
Tant de bo aquesta celebració serveixi realment per enterrar disputes; però que no ho faci a costa d’institucionalitzar una confusió tan innecessària com infundada.