En negreta, el comunicat de premsa núm. 112/26 emès pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg el passat 16 de juliol ressalta el següent: «El Dret de la Unió no s’oposa a la llei espanyola d’amnistia per a la normalització de la situació a Catalunya».
Tal com ja han destacat diversos mitjans de comunicació, es tracta de les sentències del Tribunal de Justícia en els assumptes C523/24 | Societat Civil Catalana i C666/24 | Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT). Després de reiterar la frase que acabem de copiar, en el text del comunicat s’indica que l’aprovació i l’aplicació d’una llei d’amnistia són competència dels estats membres, de manera que el control del Tribunal de Justícia es limita a identificar problemes de tutela judicial que presentin caràcter sistèmic i a verificar l’observança de l’efecte útil de les normatives del Dret de la Unió concretament afectades, com la Directiva relativa a la lluita contra el terrorisme i el procediment prejudicial.
El Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional van plantejar en el seu moment al Tribunal de Justícia qüestions sobre la compatibilitat amb el Dret de la Unió de la llei espanyola d’amnistia aprovada el juny de 2024, mitjançant la qual s’amnistien determinats actes executats en el context del procés independentista català.
En les seves sentències, tal com ja hem llegit, la Gran Sala del Tribunal de Justícia declara que el Dret de la Unió no s’oposa a aquesta llei d’amnistia. Aquesta té per objecte reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació: –imposant als òrgans jurisdiccionals nacionals l’adopció d’una resolució d’extinció de la responsabilitat en un termini màxim de dos mesos, sense valorar les al·legacions i proves exculpatòries i sense donar audiència a totes les parts del procediment, i –determinant que no es jutgin certs delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya, llevat dels actes que hagin causat de manera intencionada greus vulneracions de drets humans.
Pel que fa a la regulació processal que la llei d’amnistia contempla en un àmbit que és competència dels estats membres, el Tribunal de Justícia indica que el seu control es limita als problemes d’una envergadura tal que presentin un caràcter sistèmic capaç de comprometre el bon funcionament del sistema judicial nacional. Doncs bé, segons el Tribunal de Justícia, la regulació processal de la llei espanyola d’amnistia no pot generar aquest tipus de problemes.
Aquesta llei respecta igualment l’efecte útil de la Directiva relativa a la lluita contra el terrorisme, ja que, en consonància amb els seus propis objectius, es limita a disposar, amb posterioritat, que no es jutgin certs delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya.
El Tribunal de Justícia subratlla, no obstant això, que la referida llei d’amnistia no ha de privar d’efecte útil el procediment prejudicial. Així succeiria si el termini màxim de dos mesos en què els òrgans jurisdiccionals nacionals han de dictar la resolució d’extinció de la responsabilitat i alçar les mesures cautelars acordades fos aplicable fins i tot quan s’hagués plantejat al Tribunal de Justícia una petició de decisió prejudicial, sense que fos possible esperar que aquest dictés resolució. Si es demostrés que la llei d’amnistia conté disposicions que donen lloc a aquest efecte, aquestes haurien de deixar-se inaplicades.
Com a conclusió, és important recordar que la remissió prejudicial permet que els tribunals dels estats membres, en el context d’un litigi del qual estiguin coneixent, preguntin al Tribunal de Justícia sobre la interpretació del Dret de la Unió o sobre la validesa d’un acte de la Unió. El Tribunal de Justícia no resol el litigi nacional. Correspon al tribunal nacional resoldre’l de conformitat amb la resolució del Tribunal de Justícia. Aquesta resolució vincula igualment els altres tribunals nacionals que coneguin d’un problema similar.
Quina és, per tant, la situació processal dels imputats?
Després de la sentència del Tribunal de Justícia europeu, el Tribunal Suprem espanyol, no obstant això, manté activa l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont. El Suprem considera que el delicte de malversació que se li imputa implica benefici personal i no és amnistiable, de manera que l’expresident encara no pot retornar sense ser arrestat. És per això que les mesures cautelars i l’ordre de captura continuen vigents mentre es resol el procediment nacional.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional ja ha validat la Llei d’Amnistia en les seves línies generals. Tanmateix, ha de resoldre el recurs d’empara presentat per la defensa de Puigdemont contra la negativa del Suprem a aplicar-li-la. S’espera que el Tribunal Constitucional fixi la doctrina definitiva en els pròxims mesos, cosa que podria forçar el Suprem a modificar la seva postura.
Mentrestant, altres tribunals com l’Audiència Nacional o el Tribunal de Comptes tindrien via lliure per a l’arxivament de causes d’altres encausats en considerar que el Tribunal de Justícia europeu ha aclarit els obstacles legals per a la seva aplicació general.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.